Fa 26 cm de llargària màxima.[6] Aleta anal del mascle més ampla que la de la femella.[7]
Reproducció
És ovípar[8] i migra riu amunt per a fresar.[7] Al llac Victòria, la femella és capaç de pondre entre 846 i 16.748 ous durant l'època reproductora.[9][10]
És inofensiu per als humans,[4] el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (28 de 100)[27] i és parasitat per Rhabdochona i Spinitectus.[28][29]
↑ 6,06,1Seegers, L., L. De Vos i D. O. Okeyo, 2003. Annotated checklist of the freshwater fishes of Kenya (excluding the lacustrine haplochromines from Lake Victoria). J. E. Afr. Nat. Hist. 92:11-47. Pàg. 29.
↑ 7,07,17,2Okedi, J., 1969. Observations on the breeding and growth of certain mormyrid fishes of the Lake Victoria Basin. Rev. Zool. Bot. Afr. 79:34-64.
↑ Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, els Estats Units. 941 p. Pàgs. 145-146 i 636-637.
↑ 13,013,1 Gosse, J.-P., 1984. Mormyridae. P. 63-122. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, París i MRAC, Tervuren. Vol. 1. Pàgs. 90-91.
↑Van Oijen, M. J. P., 1995. Appendix I. Key to Lake Victoria fishes other than haplochromine cichlids. P. 209-300. A: F. Witte i W. L. T. van Densen (eds.). Fish stocks and fisheries of Lake Victoria. A handbook for field observations. Samara Publishing Limited, Dyfed, la Gran Bretanya. Pàg. 270.
↑Fermon, Y., 1997. Les Haplochromis spp. (Teleostei, Cichlidae) des zones rocheuses du Mwanza Gulf, lac Victoria, Tanzanie: Structure des communautes et écomorphologie. Thèse présentée pour l'obtention du Diplôme de Doctorat du Muséum National d'Histoire naturelle. Thèses et Documents Microfichés. Núm. 157. ORSTOM, París. Pàg. 15.
↑ 18,018,118,2Ogutu-Ohwayo, R., 1995. Diversity and stability of the fish stocks in Lakes Victoria, Kyoga and Nabugabo after establishment of introduced species. A: T. J. Pitcher & J. B. Hart (eds). The impact of species changes in African Great Lakes. Pp. 59–81. Chapman and Hall, Nova York.
↑Eccles, D. H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma. 145 p.
↑De Vos, L., J. Snoeks i D. F. E. Thys van den Audenaerde, 2001. An annotated checklist of the fishes of Ruanda (east central Africa), with historical data on introductions of commercially important species. J. E. Afr. Nat. Hist. 90:41-68. Pàg. 59.
↑Ogutu-Ohwayo, R., 1990. The decline of the native fishes of lakes Victoria and Kyoga (East Africa) and the impact of introduced species, especially the Nile perch, Lates niloticus and Nile tilapia, Oreochromis niloticus. Environmental Biology of Fishes 27: 81–96.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
↑Khalil, L. F. i J. P. Thurston, 1973. Studies on the helminth parasites of freshwater fishes of Uganda including the descriptions of two new species of digeneans. Rev. Zool. Bot. afr. 87(2):209-248. Pàg. 232.
Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.). Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres, Gran Bretanya. Pàg. 54.