Marcel Prawy

Plantilla:Infotaula personaMarcel Prawy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 desembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 2003 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri central de Viena, Gruppe 33G, Nummer 32 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor, professor d'universitat, crític musical, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena
Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata

Marcel Prawy, també Marcell Horace Frydmann Ritter von Prawy (Viena (Àustria), 29 de desembre, 1911 - Idem. 23 de febrer, 2003), va ser un dramaturg austríac, coneixedor d'òpera i crític d'òpera amb ciutadania nord-americana.[1]

L'avi de Marcel Prawy, Marcell Frydmann, va ser elevat al rang de cavaller austríac hereditari el 1899 amb el predicat territorial de Prawy (en polonès "els justos"). Després de la caiguda de l'Imperi Austrohongarès, la família va perdre el seu ennobliment amb la Llei d'abolició de la noblesa el 1919.[2] L'octubre de 1938 Prawy va emigrar als Estats Units com a Marcell Frydmann, on es va anomenar Marcell Horace Frydmann Prawy[3] i es va registrar el 1941 amb el nom de Marcell Frydman-Prawy.[4] Després del seu retorn a Àustria es va donar a conèixer amb el nom de Marcel Prawy des de 1955.

Biografia

Marcel Prawy procedia d'una família legal jueva d'origen gallec. Era fill de Richard Frydmann Ritter von Prawy,[5] Conseller Ministerial del Tribunal Administratiu. La seva mare Marie, de soltera Mankiewicz[6] es va suïcidar després de la Primera Guerra Mundial després que els rumors persistien que Richard von Frydmann no era el pare de la germana de Prawy, Edith. Com a resultat, el jove Prawy va ser portat a Txecoslovàquia per viure amb la seva tia Hedwig.{Nota. 1} Quan el seu pare es va tornar a casar, Prawy va tornar a Viena. Després de graduar-se a l'escola secundària "Wasagasse" a Viena-Alsergrund, va estudiar dret i es va doctorar jur.

La passió de Prawy va ser l'òpera des de petit. Va assistir a conferències de musicologia amb Egon Wellesz i va ser un convidat habitual al llegendari parterre dempeus de l'Òpera Estatal de Viena durant anys. Prawy va conèixer el tenor Jan Kiepura i es va convertir en el seu secretari privat. L'octubre de 1938, Prawy va poder emigrar amb Kiepura i la seva família via Roma als EUA[7] i així va escapar de la persecució del règim nacionalsocialista. També va portar el seu pare als Estats Units, mentre que la seva germana Edith, que va morir a Denver el 2007, es va quedar a Viena per voluntat pròpia, on va viure temporalment amagada sota terra. A l'exili, per consell de Kiepura, va afegir l'antiga part noble del nom Prawy,[2] i ara es va anomenar Marcell Horace Frydmann Prawy.[3]

El 1944 va estar estacionat a Gran Bretanya, on va treballar amb Georg Kreisler per distreure els soldats del dia D.[8] Després de la Segona Guerra Mundial, Prawy va tornar a Viena el 1946 com a oficial cultural. El 1950 va renunciar a les forces armades nord-americanes i es va convertir en productor discogràfic i organitzador de vetllades musicals al cinema Kosmos. Des de 1955 va ser dramaturg a la Volksoper de Viena i a partir de 1956, començant per Kiss Me, Kate de Cole Porter, va portar per primera vegada musicals dels EUA al continent europeu.[9] Inicialment, aquestes produccions van trobar una gran resistència a Viena, ja que es temia que la introducció del musical nord-americà signifiqués el final de l'opereta domèstica. Tot i això, Prawy va tenir èxit i, per tant, es considera la persona que va fer acceptable el musical en llengua alemanya. Posteriorment va portar més traduccions a la Volksoper, incloent Wonderful Town (1956) i West Side Story (1968), obres del seu amic Leonard Bernstein.[10]

El 1972, Prawy havia de ser director d'òpera de l'Òpera Estatal de Viena, però el llavors ministre Leopold Gratz preferia Rudolf Gamsjäger. "Només" es va convertir en el dramaturg principal de l'òpera. De 1976 a 1982 va ser professor universitari titular de dramatúrgia d'òpera a la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena[11] i professor d'estudis de teatre a la Universitat de Viena, així com professor visitant a nombroses universitats americanes i japoneses. Es va donar a conèixer a través de programes de televisió i ràdio en què va introduir el seu públic en el món del teatre musical amb coneixement de les seves obres i humor. Prawy era amic de molts cantants i músics destacats com Plácido Domingo, Leonard Bernstein i Robert Stolz. El seu amor particular van ser les obres de Richard Wagner. En el seu llibre "Ara ser agraït..." El seu llibre de Richard Wagner, la seva admiració per Wagner va trobar una expressió extraordinàriament emocional. Richard Strauss va ser el padrí de la seva joventut, i també adorava Wagner, Erich Wolfgang Korngold i Robert Stolz. No estimava Mozart, Prawy estava interessat en noves composicions.[12]

Durant els darrers deu anys de la seva vida va viure a les proximitats de l'Òpera Estatal a l'Hotel Sacher. El líder de l'òpera va llegar la seva extensa col·lecció de documents musicals, manuscrits i partitures originals de Richard Strauss a Leonard Bernstein a la seva parella vital Senta Wengraf, que al seu torn els va donar a la ciutat de Viena.[13] Aquesta col·lecció de documents s'emmagatzemava a les llegendàries 2.000 bosses de plàstic -preferiblement les de color groc brillant de Billa, Spar i LÖWA- que es trobaven al seu apartament i més tard també a l'habitació de l'hotel.[2] Gairebé ningú va ser capaç de descriure l'òpera de manera tan impressionant com ell. Així que Prawy, com a líder de l'òpera del país, es va convertir en una institució de l'Òpera de Viena.

Moltes celebritats van participar en el funeral de Prawy: incloent Wolfgang Wagner, Franz Morak, Andreas Mailath-Pokorny, Franz König i Otto Schenk.[14] Les restes de Marcel Prawy estan enterrades al cementiri central de Viena (grup 33 G, número 32) en una tomba honorífica de la ciutat de Viena. L'abril de 2008, el passeig Marcel Prawy de Viena-Donaustadt (22è districte) va rebre el seu nom.[15]

Premis

  • 1972: Goldenes Ehrenzeichen per als serveis a l'estat de Viena
  • 1975: Österreichisches Ehrenkreuz per a la ciència i l'art
  • 1977: Bundesverdienstkreuz I. classe
  • 1983: Premi Ciutat de Viena d'Educació Popular
  • 1986: Anell d'Honor de la Ciutat de Viena
  • 1986: Creu d'Honor Austríaca per a la Ciència i l'Art, 1r Classe
  • 1989: Gran Creu Federal al Mèrit
  • 1991: Ciutadà de la ciutat de Viena
  • 1992: Ciutadà d'honor de Viena
  • 1993: Comandant de l'Ordre del Mèrit de la República Italiana
  • 1996: Condecoració d'Honor per Serveis a la República d'Àustria (1952)|Gran Condecoració d'Honor d'Or per Serveis a la República d'Àustria]][16]
  • 1997: Doctor honoris causa per la Universitat de Viena
  • 1998: Romy (premi de televisió) per l'obra de la seva vida
  • 1998: Premi de no ficció de la Donauland Book Association
  • 2001: Golden Town Hall Man (Viena)|Golden Town Hall Man de la ciutat de Viena

Anecdòtic

La col·laboració amb el tenor polonès Jan Kiepura suposadament va sorgir així: Kiepura havia tingut problemes legals amb diversos contractes. Quan va saber parlar del jove advocat Prawy, amant de l'òpera, va parlar amb ell a l'Òpera Estatal de Viena: "Parles francès?" "Sí." "Parles italià?" "Sí." "No, ho puc aprendre en dues setmanes". Vols ser el meu secretari?"

Prawy parlava sis idiomes: alemany, anglès, francès, italià, espanyol i polonès.

Notes

Referències

  1. ↑ Ein Leben für die Oper (Archiv). In: Deutschlandfunk Kultur. 29. Dezember 2011, abgerufen am 26. Januar 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Christoph Wagner-Trenkwitz: Der Herr Professor vom »Hotel Sackerl«. In: Die Zeit, Nr. 50, 7. Dezember 2006. Abgerufen am 1. Dezember 2011.
  3. ↑ 3,0 3,1 Siehe Passfoto mit Namenszug Marcell Horace Frydmann Prawy, undatiert (jpg (Seite nicht mehr abrufbar, festgestellt im April 2019. Suche in Webarchiven) Info: Der Link wurde automatisch als defekt markiert. Bitte prüfe den Link gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis.): Marcell Horace Frydmann Prawy. Neues aus dem Nachlass. Anlässlich des 100. Geburtstags: Eröffnung der Ausstellung im Foyer der Wienbibliothek. (Seite nicht mehr abrufbar, festgestellt im April 2019. Suche in Webarchiven) Info: Der Link wurde automatisch als defekt markiert. Bitte prüfe den Link gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. In: Veranstaltungsankündigung der Wienbibliothek im Rathaus, 1. Dezember 2011. Abgerufen am 1. Dezember 2011.
  4. ↑ Siehe „Erkennungsdienstliche Behandlung des Emigranten Marcell Frydmann-Prawy. Bureau of Identification, Police Department, Beverly Hills, California, 20.02.1941 (Wienbibliothek im Rathaus, Handschriftensammlung, Nachlass Marcel Prawy, ZPH 1298)“ (jpg (Seite nicht mehr abrufbar, festgestellt im April 2019. Suche in Webarchiven) Info: Der Link wurde automatisch als defekt markiert. Bitte prüfe den Link gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis.): Objekt des Monats Dezember 2011. Zum 100. Geburtstag von Marcel Prawy am 29. Dezember 2011. (Seite nicht mehr abrufbar, festgestellt im April 2019. Suche in Webarchiven) Info: Der Link wurde automatisch als defekt markiert. Bitte prüfe den Link gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. In: Wienbibliothek im Rathaus, 1. Dezember 2011. Abgerufen am 1. Dezember 2011.
  5. ↑ Vgl. FRYDMANN, Ritter von Prawy, Richard. (Memento des Originals vom 7. Juni 2011 im Internet Archive) Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. Absolvent des Franz-Joseph-Gymnasium (Memento vom 7. Dezember 2011 im Internet Archive) (heute GRG1 Stubenbastei 1010 Wien), Maturajahrgang 1901. Abgerufen am 1. Dezember 2011.
  6. ↑ Prawy Marcel DDr. h.c.. Prof. In: Club Carriere - Enzyklopädie des Erfolges 2000. Algoprint, Vaduz 2000, ISBN 3-9521669-3-6, S. 839. (Auszug in der Google Buchsuche.)
  7. ↑ Siehe Reisepass des Dr. Marcell Frydmann, ausgestellt am 18. Oktober 1938 vom Passbüro der „Deutsche[n] Botschaft in Rom“ (jpg): Neues aus dem Prawy-Nachlass. In: wien.ORF.at, 1. Dezember 2011. Abgerufen am 1. Dezember 2011.
  8. ↑ Georg Kreisler Autor, Komponist und Chansonnier im Gespräch mit Christoph Lindenmeyer. (PDF) In: Bayerischer Rundfunk. 19. Juni 2008, abgerufen am 26. Januar 2019 (PDF; Sendung vom 28. Februar 2003).
  9. ↑ Die Volksoper gedenkt des 95. Geburtstages von Marcel Prawy. In: Website des Volkstheaters, 18. Dezember 2006. Abgerufen am 1. Dezember 2011.
  10. ↑ Marcel Prawy in Wien verstorben. Nachruf in: OTS-Pressemeldung der Wiener Staatsoper, 24. Februar 2003. Abgerufen am 1. Dezember 2011.
  11. ↑ Kurzmeldung: Professor Marcel Prawy. In: Arbeiter-Zeitung. Wien 16. Juli 1976, S. 7.
  12. ↑ Marcel Prawy: Mischung aus Clown und Prophet. Abgerufen am 29. Januar 2021.
  13. ↑ Kurier Zeitgeschichte, Sonntag, 4. Juli 2010, Seite 22
  14. ↑ Heinz G. Pribil: Staatsoper und Zentralfriedhof: Abschied von Marcel Prawy - Der letzte Weg eines wahren Königs der Oper. Abgerufen am 29. Januar 2021.
  15. ↑ Mailath enthüllte Marcel-Prawy-Promenade in Wien Donaustadt. In: Archivmeldung der Rathauskorrespondenz der Stadt Wien, 1. April 2008. Abgerufen am 1. Dezember 2011.
  16. ↑ Aufstellung aller durch den Bundespräsidenten verliehenen Ehrenzeichen für Verdienste um die Republik Österreich ab 1952 (PDF; 6,9 MB).

Fonts

  • Die Wiener Oper. Geschichte und Geschichten. Molden, Viena 1969; 3., complementat i revisat. edició. ibid. 1978, ISBN 3-217-00726-3.
  • Johann Strauss. Weltgeschichte im Walzertakt. Molden, Viena 1975; Goldmann, Munic, 1980, ISBN 3-442-26710-2.
  • "Nun sei bedankt …“ Mein Richard-Wagner-Buch". Goldmann, Munic 1983, ISBN 3-442-10191-3.
  • Johann Strauss. Ueberreuter, Viena 1991, ISBN 3-8000-3393-3.
  • Marcel Prawy erzählt aus seinem Leben. Kremayr & Scheriau, Viena 1996; 6., revisat etc. edició. ibid. 2002, ISBN 3-218-00690-2.

Bibliografia

  • Museu del Teatre Austríac (ed.), Christoph Wagner-Trenkwitz (ed.), Thomas Trabitsch (ed.): Marcel Prawy. Marcel Prawy. Glück, das mir verblieb. Catàleg de l'exposició. Brandstätter, Viena 2002, ISBN 3-85498-174-0.
  • Christian Glanz: Prawy, Marcel. A: Oesterreichisches Musiklexikon. Edició en línia, Viena 2002 i següents, ISBN 3-7001-3077-5; Edició impresa: Volum 4, Editorial de l'Acadèmia Austríaca de Ciències, Viena 2005, ISBN 3-7001-3046-5.
  • Hermes Phettberg: Frucade oder Eierlikör. Droemer Knaur, Munic 1996, ISBN 3-426-60536-8 (conté una entrevista amb Marcel Prawy)
  • Norbert Rubey (ed.): Marcel Prawy. "Ich mache nur, was ich liebe". Amalthea-Signum-Verlag, Viena 2006, ISBN 978-3-85002-586-7.
  • Otto Schwarz: Marcel Prawy. "Ich habe die Ewigkeit noch erlebt". Ein großes Leben neu erzählt. Amalthea, Viena 2006, ISBN 3-85002-573-X.
  • Christoph Wagner-Trenkwitz: Der Herr Professor vom "Hotel Sackerl". A: Die Zeit, núm. 50/2006.