Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius Messalla) va ser un magistrat romà fill de Marc Valeri Messal·la Níger.
Va ser elegit cònsol l'any 53 aC, però degut als disturbis i els nomenaments d'interrexs, no va poder assumir el càrrec fins a la meitat del seu període. Messal·la es va gastar molts diners en la seva elecció. Tenia el suport de Ciceró i l'enemistat de Publi Clodi i secretament de Gneu Pompeu que volia ser nomenat dictador. Va ser acusat per Quint Pompeu Ruf (net de Sul·la) de subornar els comicis per a ser elegit. Defensat pel seu oncle Quint Hortensi va ser absolt del suborn, però trobat culpable de transgredir la Lex Licinia de Sodalitiis, és a dir de controlar mitjançant intrigues, les assemblees i per tant les eleccions.
L'any 47 aC era amb Juli Cèsar a l'Orient i va ser ell probablement el seu legat a la guerra a Àfrica l'any 46 aC quan un motí dirigit per un centurió el va assetjar a Messana, i va arribar tard a Útica quan ja s'havia lliurat la batalla de Tapsos. L'any 45 aC era a Hispània.[1]
Messal·la tenia una gran reputació per la seva habilitat en desxifrar els auguris, i va escriure llibres sobre aquest tema. Alguns escassos fragments d'aquests llibres els va preservar Aule Gel·li[2] Ciceró menciona les cartes que Messal·la va escriure durant la seva estada a Hispània.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 1050.
- ↑ A. Gel·li. Les nits àtiques XII,14,15