Marc Popil·li Lenat (cònsol 359 aC)

Plantilla:Infotaula personaMarc Popil·li Lenat
Nom original(la) M.Popillius M.f.C.n. Laenas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 392 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IV aC (>348 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Flamen of Carmenta (en) Tradueix
valor desconegut –
Senador romà
valor desconegut –
Edil curul
364 aC – 364 aC
1r Cònsol romà
359 aC – 359 aC
Edil
357 aC – 357 aC
2n Cònsol romà
356 aC – 356 aC
Juntament amb: Marc Fabi Ambust
3r Cònsol romà
350 aC – 350 aC
Juntament amb: Luci Corneli Escipió
4t Cònsol romà
348 aC – 348 aC
Juntament amb: Marc Valeri Corvus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPopil·li Lenat Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsMarc Popil·li Lenat Modifica el valor a Wikidata
ParesMarcus Popillius Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Premis

Marc Popil·li Lenat (llatí: Marcus Popillius M. f. C. n. Laenas) va ser un magistrat romà. Formava part de la família dels Popil·li Lenat, una branca plebea de la gens Popíl·lia.

Va ser elegit cònsol l'any 359 aC. Suposadament va aturar uns disturbis civils amb la seva eloqüència, però Titus Livi parla d'un sobtat atac durant la nit dels tiburtins. La ciutat estava plena de consternació i atemorida. Però a la matinada, tan aviat com els romans van organitzar un cos suficient, els enemics van ser rebutjats. L'any 358 aC apareix perseguint a Gai Licini Calvus Estoló que havia transgredit la seva pròpia llei i posseïa més 500 jugueres de terra. Algunes fonts diuen que l'any 357 aC va ser pretor però Livi no ho confirma i fins i tot sembla improbable, i més aviat hauria estat edil.[1]

El 356 aC va tornar a ser cònsol per segona vegada i va rebutjar altre cop atacs dels tiburtins, als que va reconduir cap a les seves ciutats.

L'any 350 aC va ser cònsol per tercera vegada i va lluitar contra els gals als quals va derrotar en una batalla en la qual va resultar ferit. Per aquesta victòria va obtenir els honors del triomf, el primer obtingut per un plebeu. L'any 348 aC va ser altre cop cònsol, per quarta i darrera vegada i va concloure la seva brillant carrera.[2]

Referències

  1. Titus Livi Ab Urbe Condita VII, 16, 17, 23
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 707.