Marc Juni Brutus (en llatí: Marcus Junius M. f. Brutus) va ser un polític i escriptor romà del segle ii aC que es va destacar en l'àmbit del dret. Formava part de la gens Júnia, i era de la branca dels Juni Brutus, d'origen plebeu. Probablement era fill de Marc Juni Brutus, cònsol l'any 178 aC.[1]
Sext Pomponi diu que va ser un dels tres fundadors del dret civil (ius civile), junt amb Quint Muci Escèvola i Marc Manili. Segons Ciceró, va deixar tres llibres sobre dret civil, que no s'han conservat, i solament és conegut per les referències de Pomponi i Ciceró. Pel que en diu Pomponi, es pot deduir que va arribar a ser pretor, però mai no va ser cònsol.[1]
Ciceró el censura, igual que a Cató, per haver publicat els noms de persones que li havien consultat casos, «com si el nom de les persones tingués res a veure amb la llei». Sembla que Brutus sovint era reconegut com una gran autoritat en interpretació del dret recollit dels escrits dels autors clàssics sobre la matèria.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 509.
