Manuel Rui Alves Monteiro (Huambo, 4 de novembre de 1941 -),[1] més conegut per Manuel Rui, és un escriptor angolès, autor de poesia, contes, narracions i obres de teatre. Molts dels seus treballs contenen ironia, comèdia i humor sobre l'esdevingut després de la independència d'Angola. Ha estat descrit com "el cronista per excel·lència de la postindependència Angola" a través de la ficció que ofereix "retrats sutils, complexos, puntuals i sovint humorístics d'Angola des dels primers anys de l'eufòria del MPLA, en què va exercir un paper polític".[2]
Biografia
Manuel Rui va néixer en 1941 a Huambo (aleshores Nova Lisboa). Va rebre la seva educació primària i secundària a Huambo. Va estudiar a la Universitat de Coïmbra, a Portugal, i va obtenir el títol de llicenciat en 1969. Com a estudiant, Rui va participar en esdeveniments literaris i polítics i va ser empresonat durant dos mesos a Portugal. Va exercir d'advocat a Coïmbra durant la lluita nacionalista per la independència a Angola. Va estar al consell editorial de Vértice , revista del Centre d'Estudis Literaris de Coimbra, on va publicar les seves primeres obres de prosa a principis dels anys setanta. A més, va formar part del consell d'Editora Centelha i va treballar al Centro de Estudos Literários da Associação Académica de Coimbra.[3]
Després del cop militar portuguès del 25 d'abril de 1974, Rui va tornar a Angola per servir com a Ministre d'Informació del MPLA en el govern de transició establert pel tractat d'Alvor.[4] Després fou nomenat el primer representant d'Angola a l'Organització de la Unitat Africana i a les Nacions Unides. També va dirigir el Departament d'Orientació Revolucionària i el Departament d'Afers Exteriors del MPLA. Va escriure la lletra del primer himne nacional d'Angola, "Angola Avante!", versió angolesa de "La Internacional".[5][2]
El llibre de Rui de 1982, Quem Me Dera Ser Onda ha estat descrit com "un clàssic de la literatura d'Angola (i e l'Àfrica lusòfona)".[6] El treball aborda satíricament els problemes socials de l'època i ha estat traduït a diversos idiomes. Freqüentment va escriure per a diaris i revistes angoleses i ha publicat alguns llibres infantils.[3] Rui ha impartit classes a la Universitat de Huambo i és un dels principals novel·listes angolesos.[7] Fou membre fundador de laa União dos Artistas e Compositores Angolanos, de la União dos Escritores Angolanos i de la Sociedade de Autores Angolanos.
↑Phillis Reisman Butler, "Manuel Rui's Sim Camarada!: Interpolation and the Transformation of Narrative Discourse", Callaloo 14:2 (Spring 1991), p. 307.
