La seva obra com a arquitecte es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que s'inicià en uns cursos d'estiu a Brussel·les amb Gaston Bardet. En el terreny públic va participar en el Pla Provincial de Barcelona (1959-1963) i en l'esquema director de l'àrea metropolitana (1963-68); en el terreny privat, amb la planificació dels plans generals d'ordenació urbana de Palma (1968-1970) i de Múrcia (1973-1976). Des del 1956 era professor de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, on fou catedràtic d'urbanisme del 1965 al 1990. Des del 1978 també era membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
Va escriure els llibres Jardins de Catalunya (1991), N. M. Rubió i Tudurí i el planejament territorial i Barcelona i la Catalunya-ciutat (2004). El 1992 va rebre la Medalla de Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i el 2001 la Creu de Sant Jordi
.jpg)
.svg)