Manuel Miranda y Rendón

Plantilla:Infotaula personaManuel Miranda y Rendón
Biografia
Naixementc. 1800 Modifica el valor a Wikidata
Grazalema (província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1865 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
El Escorial (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, decorador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1842 Modifica el valor a Wikidata - 1865 Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat i pintura d'història Modifica el valor a Wikidata


Manuel Miranda y Rendón (Grazalema, ca. 1800 - El Escorial, ca. 1865/1879) va ser un pintor, dibuixant i decorador andalús especialitzat en pintura d'història i en retrats.

Va néixer a Grazalema (Cadis) cap a l'any 1800.[1][2] Va cursar estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran,[3] on va treballar entre 1833 i 1864.[4] Es va especialitzar en la pintura d'història,[5] essent autor de diversos retrats, concretament dels reis Suíntila i Sanç Garcés de Sobrarb, de la Sèrie cronològica dels reis d'Espanya per al Museu del Prado.[3][5] Va participar a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1864, on va ser premiat amb una menció d'honor,[3] i l'any següent l'estat va comprar la seva obra Episodi d'una batalla al segle XIV.[6]

Com a decorador va ser col·laborador de l'italià Ferdinando Brambila en l'ornamentació de la Casita del Príncipe de El Escorial,[5][3] on van executar nou quadres, dels quals les perspectives són de Brambila i les figures que hi apareixen són de Miranda.[7][8] Per a la cel·la prioral del monestir de San Lorenzo de El Escorial va pintar un retrat de la reina Maria Cristina de Borbó.[5] També va realitzar altres retrats com el del militar José Palafox y Melci (1851), avui al Museu de l'Exèrcit,[9] i dues escenes de la vida del general Baldomero Espartero.[4]

D'altra banda, durant la dècada de 1840, com a dibuixant va participar en l'elaboració de diverses estampes, algunes costumistes i de temàtica madrilenya,[10][4] entre altres temàtiques.[11] Una d'elles consta que va ser gravada per Domingo Martínez Aparici.[2]

Segons sembla va morir a El Escorial,[1] entre 1865 i 1879.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Miranda y Rendón, Manuel» (en castellà). Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran. [Consulta: 13 setembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Estampa» (en castellà). Portal Ceres - Museu del Romanticisme. [Consulta: 13 setembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Miranda y Rendón, Manuel» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 13 setembre 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Priego, Carmen; Corrales, Eva; Sanz, Ester. Dibujos en el Museo de Historia de Madrid. Vistas de los siglos XVIII, XIX y XX (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 2012, p. 100, 221. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Ossorio Bernard, Manuel. Galeria biográfica de artistas españoles del siglo XIX (en castellà). vol. 2. Madrid: Imprenta de Ramón Moreno, 1869, p. 54. 
  6. ↑ Cruzada Villaamil, Gregorio. Catálogo provisional, historial y razonado del Museo Nacional de Pinturas (en castellà). Madrid: Imprenta de Manuel Galiano, 1865, p. 32. 
  7. ↑ Marín Pérez, Andrés. Guía de Madrid y su provincia (en castellà). Madrid: Escuela Tipográfica del Hospicio, 1888, p. 235. 
  8. ↑ Lafuente Ferrari, Enrique. Breve historia de la pintura española (en castellà). vol. 2. Madrid: Akal, 1987, p. 434. 
  9. ↑ «José de Palafox y Melci» (en castellà). Museu de l'Exèrcit. [Consulta: 13 setembre 2022].
  10. ↑ Roberto Altamira, Luis. Córdoba: sus pintores y sus pinturas (en castellà). Còrdova: Universidad de Córdoba, 1951, p. 90. 
  11. ↑ «Álbum de las tropas carlistas del norte. Batallón de granaderos del ejército». Museu Marítim de Barcelona. [Consulta: 13 setembre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Miranda y Rendón