Manuel María de Aguilar y Puerta (Màlaga, 1 d'octubre de 1783 -Antequera, 20 de març de 1867) va ser un diplomàtic i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia
Va ser conseller del Consell Reial de Castella i, a la seva dissolució, del Consell Reial d'Índies. En 1810 assolí el grau de tinent coronel d'hússars i el 1815 va rebre la gran creu de l'Orde de Carles III. Al llarg de la seva carrera va estar destinat en Itàlia, Portugal, Suïssa i Alemanya. Va ser ambaixador a Lisboa (1840-1843) i a Londres (1836-1838) i va ocupar el Ministeri d'Estat durant deu dies de maig de 1843, sense que arribés a prendre possessió.[1] De 1847 a 1850 fou diputat per Antequera.[2] En 1849 va participar en la creació de la societat secreta Los hijos del Pueblo, raó per la qual fou empresonat al Saladero. El 1851 quedà cec i es retirà de l'activitat política.[3]
Referències
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
