Manuel Filibert de Savoia-Carignano (Moûtiers, ducat de Savoia, 28 d'agost de 1628- Torí, Itàlia, 23 d'abril de 1709) és un príncep descendent dels Savoia-Carignano, branca menor de la casa de Savoia i hereu del títol príncep de Carignano (1656-1709), comte de Clermont.[1]
Manuel Filibert neix sord i aprèn a comunicar-se amb els seus pròxims llegint els llavis i pronunciava algunes paraules amb dificultat. La seva discapacitat preocupa molt tota la seva família. Molt jove, és enviat amb un preceptor espanyol, Manuel Ramírez de Carríon, professor de sords d'anomenada.[3] Sembla que el seu pare va saber d'aquest professor quan va dirigir els exèrcits espanyols.
Durant el setge de Pavia de 1655, és al costat amb el seu pare, Tomàs de Savoia-Carignano.[4] En el transcurs de la batalla de Torí de 1706, el príncep és detingut per les tropes franceses. Mor el 23 d'abril de 1709.
Casament i descendència
Manuel Filibert de Savoia es va casar el 7 de novembre de 1684 amb Angélique Catherine d'Este (1656 † 1722), filla de Borso d'Este i de Hyppolita d'Este. Aquest casament va ser desaprovat per Lluís XIV de França que volia que Manuel Filibert es casés amb una princesa francesa. L'any 1685, després de la intervenció de Víctor Amadeu II de Savoia, obté el permís de Lluís XIV de tornar a Torí.
Manuel Filibert i Angélique Catherine van tenir dues filles i dos nois, dels quals només el seu fill Vittorio Amadeo tindria descendència.
Marie-Victoire (1687 † 1763), casada l'any 1721 amb Giuseppe Malabaila († 1735), comte de Cercenasco
Isabelle-Louise (1688 † 1767), casada tres vegades amb Taparelli, comte de Lagnasco, Eugenio, comte Cambiano di Ruffia i Savigliano Carlo Biandrate di San Giorgio
Victor Amadeu I (1690 † 1741)
Thomas-Philippe-Gaston (1696 † 1715)
Referències
↑Comté restitué par le traité du 30 août 1696 qu'il revendra le 7 mai 1702 à la Princesse d'Harcourt, morte à Clermont le 12 avril 1715, dans: Précis statistique sur le canton de Clermont (Oise), par Louis Graves, 1838, p.79/211.pp.
↑M. Million Recueil des mémoires et documents de l'Académie de la Val d'Isère, 3, 1875, pàg. 20-21 [Consulta: novembre 2017].
↑ Yann Cantin, Angélique Cantin, Les silencieux de France, 1450-1920, Dictionnaire biographique des grands sourds en France, coll. Archives et Culture, 2017, 351 pages, page 29.