Manuel Filibert de Savoia-Carignano

Plantilla:Infotaula personaManuel Filibert de Savoia-Carignano
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 agost 1628 Modifica el valor a Wikidata
Moûtiers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1709 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Palau Carignano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSacra di San Michele Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolHouse of Savoy-Carignano (en) Tradueix (1656–1709) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Savoia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Angela Caterina d'Este (1684–) Modifica el valor a Wikidata
FillsVictor-Amédée de Savoie (prince de Carignan) Modifica el valor a Wikidata
ParesTomàs de Savoia-Carignan Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Borbó-Condé Modifica el valor a Wikidata
GermansEugeni Maurici de Savoia-Carignano
Lluïsa Cristina de Savoia-Carignan Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata

Manuel Filibert de Savoia-Carignano (Moûtiers, ducat de Savoia, 28 d'agost de 1628- Torí, Itàlia, 23 d'abril de 1709) és un príncep descendent dels Savoia-Carignano, branca menor de la casa de Savoia i hereu del títol príncep de Carignano (1656-1709), comte de Clermont.[1]

Biografia

Angélique Catherine d'Este, la dona del príncep

Manuel Filibert neix el 20 d'agost de 1628 a Moûtiers, al ducat de Savoia.[2] És fill del príncep Tomàs de Savoia-Carignan, i de Maria de Borbó, comtessa de Soissons. La seva mare pareix en un viatge cap a o en procedència de la Vall d'Aosta. Els habitants de la vall ofereixen a la princesa un mul com a regal.

Manuel Filibert neix sord i aprèn a comunicar-se amb els seus pròxims llegint els llavis i pronunciava algunes paraules amb dificultat. La seva discapacitat preocupa molt tota la seva família. Molt jove, és enviat amb un preceptor espanyol, Manuel Ramírez de Carríon, professor de sords d'anomenada.[3] Sembla que el seu pare va saber d'aquest professor quan va dirigir els exèrcits espanyols.

Durant el setge de Pavia de 1655, és al costat amb el seu pare, Tomàs de Savoia-Carignano.[4] En el transcurs de la batalla de Torí de 1706, el príncep és detingut per les tropes franceses. Mor el 23 d'abril de 1709.

Casament i descendència

Manuel Filibert de Savoia es va casar el 7 de novembre de 1684 amb Angélique Catherine d'Este (1656 † 1722), filla de Borso d'Este i de Hyppolita d'Este. Aquest casament va ser desaprovat per Lluís XIV de França que volia que Manuel Filibert es casés amb una princesa francesa. L'any 1685, després de la intervenció de Víctor Amadeu II de Savoia, obté el permís de Lluís XIV de tornar a Torí.

Manuel Filibert i Angélique Catherine van tenir dues filles i dos nois, dels quals només el seu fill Vittorio Amadeo tindria descendència.

  • Marie-Victoire (1687 † 1763), casada l'any 1721 amb Giuseppe Malabaila († 1735), comte de Cercenasco
  • Isabelle-Louise (1688 † 1767), casada tres vegades amb Taparelli, comte de Lagnasco, Eugenio, comte Cambiano di Ruffia i Savigliano Carlo Biandrate di San Giorgio
  • Victor Amadeu I (1690 † 1741)
  • Thomas-Philippe-Gaston (1696 † 1715)

Referències

  1. ↑ Comté restitué par le traité du 30 août 1696 qu'il revendra le 7 mai 1702 à la Princesse d'Harcourt, morte à Clermont le 12 avril 1715, dans: Précis statistique sur le canton de Clermont (Oise), par Louis Graves, 1838, p.79/211.pp.
  2. ↑ M. Million Recueil des mémoires et documents de l'Académie de la Val d'Isère, 3, 1875, pàg. 20-21 [Consulta: novembre 2017].
  3. ↑ Harlan Lane. Quand l'esprit entend : Histoire des sourds-muets (en francès). Odile Jacob, 1991, p. 106. ISBN 978-2-73816-263-2. 
  4. ↑ Yann Cantin, Angélique Cantin, Les silencieux de France, 1450-1920, Dictionnaire biographique des grands sourds en France, coll. Archives et Culture, 2017, 351 pages, page 29.