Les dates de naixement i mort havien estat errònies (1859-1921) a totes les publicacions fins a la realització de l'estudi d'Isabel Coll per a la mostra antològica sobre l'artista al Museu Víctor Balaguer, l'any 1999.[2]
Nasqué a Vilanova i la Geltrú el 25 de desembre de 1857 i fou batejat al cap de dos dies a la parròquia de Sant Antoni Abat. Morí a Barcelona el 27 de març de l'any 1919.[2]
Com molts dels artistes de la seva generació, la seva formació s'inicia a l'Escola de la Llotja de Barcelona per anar després a París. Amb vint anys aproximadament, entra al taller de Leon Bonnat, un dels pintors més reconeguts de la capital.[3]
El 1880 exposa a la Sala Parés de Barcelona, al costat de l'escultor Font i del pintor Santiago Rusiñol. Presenta un bodegó, una de les seves temàtiques preferides, tot i que el gènere al que serà reconegut serà el retrat.[2]
Rep influències de la seva estada parisenca però també d'autors catalans com Ramon Martí Alsina. Als anys 1881-1882 comença la seva trajectòria pel realisme.
Aquests anys troba el reconeixement professional al seu poble d'origen realitzant diversitat d'encàrrecs. També participà en les principals manifestacions artístiques que tenien lloc a Barcelona on exposava permanentment a la Casa Vidal i la Sala Parés.
Fins als darrers anys de la vida de Manuel Cusí, aquest va interpretar figures femenines en escenes interiors íntimes, el que li permetia presentar-les amb menys roba, ressaltant així l'atractiu del model.
Seguia participant en la Sala Rovira i la Sala Parés així com a les diferents exposicions oficials (Barcelona, Madrid i Brussel·les).[2]
Retractava per encàrrec a personatges benestants, com l'obra Retrat de Josepa Massanés, que es conserva al Museu Víctor Balaguer i que va regalar el mateix artista al museu, tot i tractant-se d'un encàrrec.
Temàtica espanyola: L'any 1885 va iniciar-se en la temàtica de caràcter espanyol representant figures exclusivament femenines. Aquesta època va arribar fins a l'any 1892.
Escenes galants: Composicions on l'objectiu és captar la bellesa buscant allò que pot agradar o captivar.
Escenes intimistes: Escenes amb personatges harmoniosament equilibrats, en ambients reals amb la finalitat d'ensenyar-nos un mitjà de viure, un costum una sensació de l'ànima.
Referències
↑Coll i Mirabent, Isabel. Catàleg exposició. Manuel Cusí i Ferret: 1857-1919 [Vilanova i la Geltrú] (Desembre 1999).)
OSSORIO Y BERNARD, M. Galeria biográfica de artistas españoes del sigle XIX [Madrid], 1868, p. 176.
Ráfols, J.M. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña Vol.I. Editorial Millá [Barcelona], 1951, p. 308-309.
Coll i Mirabent, Isabel «Maneul Cusí i Ferret, un pintor vilanoví del segle XIX». Miscel·lània penedesenca Vol.XVI [Sant Sadurní d'Anoia], 6-1993, p. 301-324.
Coll i Mirabent, Isabel Catàleg exposició. Manuel Cusí i Ferret: 1857-1919 [Vilanova i la Geltrú], 12-1999.
Casanova i Mandri, Rossend. Manuel Cusí, devoció per la bellesa. Novembre 2019. Pròleg Isabel Coll. Edició Manel Terrón Cusí.