Manuel Blasco Garzón

Biografia
Naixement	17 gener 1885 Sevilla (Espanya)
Mort	21 novembre 1954 (69 anys) Buenos Aires (Argentina)
Ministre de Comunicacions i Marina Mercant
19 de febrer de 1936 – 13 de maig de 1936
← Cirilo del Río Rodríguez Antonio Velao Oñate →
Ministre de Justícia
13 de maig 1936 – 4 de setembre de 1936
← Antonio Lara Zárate Mariano Ruiz-Funes García →
President del Sevilla Futbol Club
16 de maig de 1923 – 14 de juny de 1925
← Carlos Piñar y Pickman Juan Domínguez Osborne →
Dades personals
Formació	Universitat de Sevilla
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat
Partit	Unió Republicana
Llista Diputat a les Corts republicanes Representa: Unió Republicana 2 març 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Sevilla (capital) Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Republicà Radical 28 novembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Sevilla (capital)

Manuel Blasco Garzón (Sevilla, 17 de gener de 1885 - Buenos Aires, 21 de novembre de 1954) va ser un advocat i polític i persona molt polifacètica pel que va desenvolupar diversos càrrecs importants tant a Sevilla com a Madrid. Va destacar també per la seva brillant oratòria.

A Sevilla, va ocupar la presidència del Sevilla FC, de 1923 a 1925, va ser president de l'Ateneu de Sevilla de 1927 a 1929, en ple apogeu de la Generació del 27.^[1] Com a polític va ser elegit diputat a Corts per la circumscripció de Sevilla a les eleccions generals espanyoles de 1923 a les quals es va presentar per Izquierda Liberal. Després de la proclamació de la Segona República Espanyola participaria en les eleccions de 1933 en representació del Partit Republicà Radical i a les eleccions de 1936 com a representant de la Unió Republicana assolint en ambdues ocasions un escó per Sevilla.

Va ser ministre de Comunicacions i Marina Mercant entre el 19 de febrer i el 13 de maig de 1936, data en què va passar a ocupar la cartera de ministre de Justícia fins al 4 de setembre de 1936.

En el seu exili de Buenos Aires va ocupar el càrrec de cònsol general d'Espanya del govern republicà. En aquesta etapa va escriure el llibre titulat Evocaciones andaluzas. Va morir a Buenos Aires el 1954, sense haver pogut tornar a Sevilla des de la seva partida cap a l'exili.

Càrrecs públics
Precedit per: Carlos Piñar y Pickman	President del Sevilla Futbol Club 1923-1925	Succeït per: Juan Domínguez Osborne
Precedit per: Cirilo del Río Rodríguez	Ministre de Comunicacions i Marina Mercant 1936	Succeït per: Antonio Velao Oñate
Precedit per: Antonio Lara Zárate	Ministre de Justícia 1936	Succeït per: Mariano Ruiz-Funes García