Manel Puigbó i Rocafort (Terrassa, 31 d'agost de 1931[3]) és un antic jugador d'hoquei sobre patins català de les dècades de 1950 i 1960.
Trajectòria
Va començar la seva carrera a l'infantil del Creu Roja, passant a continuació a l'infantil del RCD Espanyol.[1] A continuació jugà dues temporades al CH Turó, retornant a continuació a l'Espanyol, on visqué els seus millors anys esportius, guanyant cinc campionats de Catalunya i quatre d'Espanya.[1][4] A començament de la dècada de 1960 marxà a Suïssa i Bèlgica per motius d'estudis i feina,[1] reingressant el 1962 novament a l'Espanyol.[5] Posteriorment jugà al CE Laietà, Girona CH, CP Vilanova i Igualada HC, on també fou entrenador.[1][6][7] També entrenà al Laietà i a l'Horta.[1]
Amb la selecció espanyola jugà entre 1951 i 1965.[3] Fou 148 cops internacional.[2][1] Guanyà tres campionats del Món i un d'Europa com a principals títols.[3]
També jugà a hoquei gel al FC Barcelona entre 1973 i 1976.[1][8]
Durant els anys 70 dissenyà diversos equips electrònics com el Kentelec 8. Fou professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Palmarès
- Espanya
- RCD Espanyol
- FC Barcelona
- CP Vilanova
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Manel Puigbó: Genio con ruedas, cuchillas y bits». Mundo Deportivo, 08-08-2014. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «La selección española». La Vanguardia. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Perfil a rinkhockey.net». rinkhockey.net. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ «Manuel Puigbó». Mundo Deportivo, 12-03-1953. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ «Anoche en Oporto». Mundo Deportivo, 27-10-1962. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ «El ex internacional Manuel Puigbo, entrenador del Igualada». La Vanguardia, 06-11-1970. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ «Puigbó dimite...». Mundo Deportivo, 08-01-1971. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ «Genio y figura». La Vanguardia, 28-05-1976. [Consulta: 1r octubre 2015].
