Manel Edo II

Biografia
Naixement	Manel Edo i Prujà 14 de març de 1949 (1949-03-14) (75 anys) Barcelona, Catalunya
Alçada	1,87 m[1]
Pes	83 kg[1]
Activitat
Posició a l'equip	Mig[1]
Clubs juvenils - Maristes Sants FC Barcelona Maristes Sant Joan CP Voltregà Clubs professionals Anys Equip 1967 1967-1968 1968-1971 1971-1972 1972-1977 1977-1980 1980-1982 1982-1984 1984-1987 CP Magnetos CE Vendrell RCD Espanyol CD Sant Andreu CP Vilanova Reus Deportiu ACD Sentmenat Mollet HC CP Vilanova Selecció nacional Anys Equip PJ (gols) 1967-1978 Espanya 105
Llista Trajectòria   Equip Competició - FC Barcelona

Manel Edo i Prujà (Barcelona,^[2] 14 de març de 1949) és un antic jugador d'hoquei sobre patins català de les dècades de 1970 i 1980.

Va jugar als Maristes, passant a continuació als equips infantil i juvenil del FC Barcelona, al Sant Joan i al júnior del CP Voltregà.^[3] Ja com a sènior jugà al CP Magnetos,^[4] CE Vendrell i RCD Espanyol, on fou campió de Catalunya.^[3]

El 1971 fitxà pel CD Sant Andreu,^[5] que jugava a Segona Divisió, i la temporada següent ingressà al CP Vilanova, on jugà cinc temporades.^[6] El 1977 fou fitxat pel Reus Deportiu, passant més tard per l'ACD Sentmenat, Mollet HC,^[7] i novament CP Vilanova.^[8]

Amb la selecció d'Espanya jugà entre 1967 i 1978, guanyant tres campionats del món i un d'Europa com a principals títols.^[6] Fou 105 cops internacional.

És germà del jugador Joan Edo i Prujà i pare del també jugador Josep Manel Edo i Bellido.

RCD Espanyol

• Campionat de Catalunya:
  • 1969

CP Vilanova

• Copa d'Espanya:
  • 1976

Espanya

• Campionat d'Europa sots 20:
  • 1966, 1968
• Campionat del Món:
  • 1970, 1972, 1976
• Campionat d'Europa:
  • 1969
• Copa de les Nacions:
  • 1967, 1975