Malaltia de Ménière

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de Ménière
modifica
Tipushidropesia endolimfàtica, malaltia otorinolaringològica genètica, alteració genètica, trastorn genètic del sistema nerviós i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimProsper Menière Modifica el valor a Wikidata
Especialitatotorinolaringologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Afectaorella interna Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11AB31.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10H81.0 i H81.09 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9386.00 i 386.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM156000 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB8003 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000702 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1159069 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD008575 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet45360 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0025281 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9849 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia de Ménière o síndrome de Ménière o vertigen de Ménière és un trastorn de l'orella interna que es caracteritza per episodis de sensació que el món està girant (vertigen), brunzit a les orelles (tinnitus), pèrdua d'audició (hipoacúsia), i sensació de plenitud en l'orella.[1][2] En general només s'afecta una orella, almenys al principi. No obstant això, amb el temps es poden afectar les dues orelles.[1] Els episodis generalment duren entre 20 minuts a unes poques hores.[3] El temps entre els episodis varia.[1] La hipoacúsia i el tinnitus poden arribar a ser persistents.[2]

La causa de la malaltia de Ménière no és clara, però probablement hi ha implicats tant factors genètics com ambientals.[1][4] Hi ha diferents teories per explicar-ne la causa constriccions en els vasos sanguinis, infeccions virals i reaccions autoimmunes.[1] Al voltant del 10% dels casos es donen en famílies.[2] Els símptomes es creu que es produeixen com a resultat d'una major acumulació de líquid en el laberint de l'orella interna. El diagnòstic es basa en els símptomes i amb freqüència una prova d'audició.[1] Altres trastorns que poden produir símptomes similars inclouen la migranya vestibular i l'accident isquèmic transitori.[4]

No existeix una cura.[1] Els atacs sovint són tractats amb medicaments que ajudin amb les nàusees i l'ansietat. Les mesures per prevenir els atacs no tenen prou grau d'evidència. S'ha aconsellat dieta baixa en sal, diürètics i glucocorticoides.[2] La fisioteràpia pot ajudar amb l'equilibri i l'assessorament pot ajudar amb l'ansietat.[2][1] Quan fallen les mesures anteriors pot considerar-se les injeccions a l'orella o la cirurgia, però estan associats amb riscos.[3][1]

La malaltia de Ménière es va identificar per primera vegada en la dècada de 1800 per Prosper Ménière.[3] Afecta entre el 0,3 i el 1,9 per cada 1.000 persones.[4] Amb major freqüència comença entre els 40 i 60 anys.[1] És més freqüent en dones que en homes.[4] Després de 5-15 anys les crisis, generalment, s'aturen i la persona es queda amb lleu pèrdua de l'equilibri, moderadament mala audició en l'oïda afectat, i el tinnitus.[3]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Ménière's Disease», 01-06-2016. [Consulta: 18 juliol 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Seemungal, Barry; Kaski, Diego; Lopez-Escamez, Jose Antonio «Early Diagnosis and Management of Acute Vertigo from Vestibular Migraine and Ménière's Disease». Neurologic Clinics, 33, 3, 8-2015, pàg. 619–628, ix. DOI: 10.1016/j.ncl.2015.04.008. ISSN: 1557-9875. PMID: 26231275.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Meniere's disease». BMJ (Clinical Research Ed.), 349, 2014, pàg. g6544. DOI: 10.1136/bmj.g6544. PMID: 25391837.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Lopez-Escamez, Jose A.; Carey, John; Chung, Won-Ho; Goebel, Joel A.; Magnusson, Måns; Mandalà, Marco; Newman-Toker, David E.; Strupp, Michael; Suzuki, Mamoru «Diagnostic criteria for Menière's disease». Journal of Vestibular Research: Equilibrium & Orientation, 25, 1, 2015, pàg. 1–7. DOI: 10.3233/VES-150549. ISSN: 1878-6464. PMID: 25882471.

Enllaços externs