Mahmud Taleghani (Galird, Alborz, 1911 - Qom, 1979) fou aiatol·là, sàyyid i polític iranià motor de la revolució islàmica. Nascut a la vall del riu Talakan, de la que agafa el seu cognom, va estudiar a Qom i a Najaf. Instal·lat a Teheran el 1939, pel seu progressisme fou empresonat o desterrat però a la caiguda de Rida Shah el 1941 va tornar a Teheran i va treballar amb Mehdi Bazargan i altres, en associacions musulmanes. El 1947 va donar suport al Moviment Nacional de Mohammed Mossadeq. El 1948 va ser nomenar cap de la pregària en una mesquita (Hidayat) a Teheran. Entre 1950 i 1970 va participar en activitats polítiques i va donar suport al grup dels Feda'iyan-e Islam mantenint també contactes amb els Mojahedin-e-kalq, organització fundada el 1971 per tres dels seus antics alumnes i companys de presó. Va ser empresonat diverses vegades fins a 1978. Va ser motor de la revolució (1978-1979) i després va ocupar diverses posicions (membre del Comitè Revolucionari i membre de l'Assemblea d'Experts). Abans de morir va criticar la implicació del clergat en política. Es va posicionar en contra de l'obligatorietat del vel islàmic mentre va viure.[1] Va morir el 9 de setembre de 1979. El Front Nacional de Mohammed Mossadeq, el centre d'Ali Shariati, els Mojahedin-e-kalq i els dirigents de la república es reclamaven de les seves idees.[2]
