Magí Pla i Soler (Barcelona, 1825/1826 - 17 de març de 1906)[1] fou un advocat català.[2]
Estudià a Barcelona i l'any 1853 es doctorà amb la tesi La nacionalidad y el territorio con relación al Estado.[2] Dos anys més tard, al 1855, fou nomenat relator de l'Audiència de Barcelona i al 1857 ingressà a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya,[2] que presidí entre 1871 i 1873 així com 1886 i 1888. Prengué part de la campanya contra la unificació del dret català amb l'espanyol que l'Estat intentà a finals dels segle xix.[2]
Mor a Barcelona vidu de Dionisia Gili i Casanovas,[3] deixant una filla Maria Josepha Pla i Gili, a l'edat de 80 anys.
Referències
- ↑ «esquela de Magí Pla y Soler». La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 16, Núm. 2493. Ed. Vespre, 17-03-1906, pàg. 1.[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Magí Pla i Soler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «esquela de Dionisia Gili y Casanovas». Baluart de Sitges : setmanari català: Any 05, núm. 228, 16-12-1905, pàg. 1.