El seu promotor fou Jamal-ad-Din al-Ustadar, un despietat i corrupte recaptador d'impostos que va morir estrangulat el 1409. Una barriada del Caire situada a llevant de la madrassa porta el seu nom: al-Jamaliyya. Aquesta escola s'havia construït el 1408, sota el segon govern d'an-Nàssir Fàraj (1405-1412). A causa de la corrupció del fundador, el soldà va manar que l'edifici fos derruït, però finalment hom va optar per fer desaparèixer el nom de Jamal-ad-Din de les inscripcions.
El 1517, després de la conquesta otomana, bona part de la seva decoració marmòria es va arrencar i traslladar. El 1992 el terratrèmol del Caire va afectar greument l'edifici, però ara s'ha restaurat i té les funcions de mesquita.
L'edifici
L'edifici es desenvolupa al voltant d'un pati rectangular on s'obren quatre iwans desiguals, cada un d'aquests ocupat per una de les escoles islàmiques. L'iwan que està orientat a l'alquibla és, curiosament, menys profund que els altres. Les altres dependències, un mausoleu, un sabil, l'entrada i el lloc per a les ablucions se situen en els espais lliures entre els iwans.