La macroglòssia és el terme mèdic per a una llengua inusualment gran.[1] L'engrandiment greu de la llengua pot causar dificultats estètiques i funcionals per parlar, menjar, deglutir i dormir. La macroglòssia és poc freqüent i sol aparèixer en nens. Hi ha moltes causes. El tractament depèn de la causa exacta.
Signes i símptomes
Tot i que pot ser asimptomàtica, els símptomes solen estar presents i més greus en els casos de macroglòssia més grans. Els signes i símptomes inclouen:
Una llengua que sobresurt constantment de la boca és vulnerable a l'assecament, la ulceració, la infecció o fins i tot la necrosi.[3]
Causes
La macroglòssia pot ser causada per una gran varietat de trastorns congènits o adquirits. La macroglòssia aïllada no té una causa determinable.[5] Les causes més freqüents d'engrandiment de la llengua són les malformacions vasculars (per exemple, limfangioma o hemangioma) i la hipertròfia muscular (per exemple, síndrome de Beckwith-Wiedemann o hemihiperplàsia).[3] L'augment per limfangioma dona a la llengua un aspecte de còdols amb múltiples canals limfàtics superficials dilatats. L'ampliació per hemihiperplàsia és unilateral. En les persones edèntules, la manca de dents deixa més espai perquè la llengua s'expandeixi lateralment, la qual cosa pot crear problemes amb l'ús de pròtesis dentals i pot causar pseudomacroglòssia.[cal citació]
L'amiloïdosi és una acumulació de proteïnes insolubles als teixits que impedeix la funció normal.[6] Això pot ser una causa de macroglòssia si es diposita l'amiloide als teixits de la llengua, cosa que li dona un aspecte nodular. La síndrome de Beckwith-Wiedemann és una malaltia hereditària poc freqüent, que pot incloure altres defectes com ara omfalocele, visceromegàlia, gigantisme o hipoglucèmia neonatal.[7]
La llengua pot mostrar un engrandiment generalitzat difús i suau.[3] La cara pot mostrar hipoplàsia maxil·lar que provoca un prognatisme mandibular relatiu. La macroglòssia aparent també es pot produir a la síndrome de Down.[8] La llengua té una superfície fissurada.[3] La macroglòssia pot ser un signe d'hipotiroïdisme.
La macroglòssia és poc freqüent i sol aparèixer en nens.[3]
Referències
↑Dennis, Mark. «Macroglossia». A: Mechanisms of Clinical Signs. Elsevier, 2012, p. 539–540. ISBN 978-0729540759.
↑Perkins, JA «Overview of macroglossia and its treatment.». Current Opinion in Otolaryngology & Head and Neck Surgery, vol. 17, 6, 12-2009, pàg. 460–5. DOI: 10.1097/moo.0b013e3283317f89. PMID: 19713845.