PROFILPELAJAR.COM

Llarguíssim
Dorsal llarg
Complex menor
Cervical transvers
Llarguíssim toràcic
	Musculatura profunda de l'esquena. ; L'iliocostal lumbar és visible a la part inferior dreta.; L'iliocostal dorsal a la dreta i centre; L'iliocostal cervical, a dalt a la dreta.
Detalls
Llatí	Musculus longissimus; Longissimus capitis; Longissimus cervicis; Longissimus thoracis
Part de	múscul sacrospinal
Origen	En les apòfisis transverses de les sis últimes vèrtebres dorsals (D6-D12) i de les dues primeres lumbars (L1-L2), i en l'aponeurosi sacrospinal.
Inserció	En les apòfisis transverses de les vèrtebres dorsals i lumbars, marge inferior de les costelles.
Irrigació	Artèria sacra lateral.
Innervació	Branques posteriors dels nervis cervicals.
Accions	Lateralment: flexiona el cap i el coll cap al mateix costat.; Bilateralment: estén la columna vertebral.
Identificadors
TA	A04.3.02.010
FMA	77178 : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.399
	Termes anatòmics dels músculs

El múscul llarguíssim (musculus longissimus) o múscul dorsal llarg,^{[nota 1]} és la divisió mitjana del múscul sacrospinal.^[1] Està situat al costat dels músculs semiespinosos. És la subdivisió més llarga del sacroespinal, i s'estén cap endavant en les apòfisis transverses de les vèrtebres cervicals posteriors.

El múscul dorsal llarg presenta tres subdivisions:^[2]

Múscul llarguíssim del cap (musculus longissimus capitis), múscul complex menor o múscul dorsal llarg del cap.^[1]
Múscul llarguíssim del coll, múscul llarguíssim cervical (musculus longissimus cervicis), múscul cervical transvers o múscul dorsal llarg del coll.^[1]
Múscul llarguíssim toràcic.^{[nota 2]}

Múscul llarguíssim del cap

El múscul llarguíssim del cap (musculus longissimus capitis), es troba en una posició medial al múscul llarguíssim cervical, entre aquest i el múscul semiespinós del cap. Té l'origen en els tendons de les apòfisis transverses de la part superior de les quatre o cinc vèrtebres dorsals superiors (D1-D5), i les apòfisis articulars de les tres o quatre vèrtebres cervicals inferiors (C4-C7). S'insereix en la vora posterior de l'apòfisi mastoide, sota del múscul espleni del cap i l'esternoclidomastoidal. Gairebé sempre, prop de la seva inserció, està travessat per una intersecció tendinosa. Està innervat per les branques dorsals del nervis cervicals inferiors, nervis dorsals i lumbars. És extensor del cap.^[3]

Múscul llarguíssim del coll

El múscul llarguíssim del coll o múscul llarguíssim cervical (musculus longissimus cervicis), està situat per dins del múscul llarguíssim toràcic. Té insercions a les apòfisis transverses de les quatre o cinc vèrtebres dorsals superiors, i també en els tubercles posteriors de les vèrtebres cervicals C2-C6. Participa de l'extensió de la columna vertebral i la seva flexió lateral; actua en col·laboració amb el múscul llarguíssim toràcic.^[2]

Múscul llarguíssim toràcic

El múscul llarguíssim toràcic (musculus longissimus thoracis) està al mig, i és el més llarg dels tres músculs sacrospinals. A la regió lumbar es confon amb el múscul iliocostal lumbar; té fibres que s'insereixen en les vèrtebres lumbars i en la capa anterior del fàscia lumbodorsal. En la regió toràcica, s'insereix en totes les vèrtebres dorsals tot, i en les nou o deu costelles inferiors. Participa de l'extensió de la columna vertebral i la seva flexió lateral; actua en col·laboració amb el múscul cervical transvers.^[2]

Notes

↑ Al Diccionari enciclopèdic de medicina no apareix la denominació múscul llarguíssim en la llista de músculs. El TermCat, d'acord amb el llistat de la Terminologia Anatomica, contempla múscul llarguíssim com a denominació principal i múscul dorsal llarg seria una sinonímia complementària. Vegeu el Diccionari enciclopèdic de medicina Arxivat 2012-10-02 a Wayback Machine. i el TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X
↑ Aquesta tercera subdivisió no apareix al Diccionari enciclopèdic de medicina. Sí que hi ha les dues anteriors amb les dues denominacions que s'han incorporat.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 4 març 2014].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía (en castellà). 36a ed.. Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 601. ISBN 84-205-2299-6.
↑ Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía (en castellà). 36a ed.. Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 602. ISBN 84-205-2299-6.