En botànica, la móra és una infructescència caracteritzada per estar formada per un conjunt de fruits secs monosperms tots ells rodejats d'un periant que es torna carnós i disposats en espiga. En són un exemple la morera (Morus nigra), la móra d'esbarzer (Rubus ulmifolius i Rubus caesius entre d'altres) o el gerd (Rubus idaeus).
Una móra pesa entre 3 i 5 grams, és de gust agredolç a dolç, de polpa ferma i conté un centenar de llavors. Segons la varietat, poden ser vermelles o negres, fins i tot blavoses. La qualitat en què són classificades depèn del color, que indica el grau de maduresa, dels danys i de la seva mida, així, les móres de qualitat extra tenen 2,5 cm de diàmetre i 2,5 cm de longitud, les de primera tenen el mateix diàmetre però 2cm de longitud i les de segona són les més petites, que tenen 2cm de longitud i com a poc 1'5cm de diàmetre.
Es troben sobretot a l'estiu. Cal no collir-les quan estan humides o mullades, és a dir, ni a primera hora del matí (a causa de la rosada) ni els dies de pluja. És un fruit que, un cop collit, no es conserva llargament. Pot aguantar tres o quatre dies com a màxim a la nevera, a uns 0 °C i un 90% d'humitat relativa aproximadament. Una opció és la congelació, a -1,7 °C, però en aquest cas el fruit, una vegada descongelat, si bé es pot fer servir sense problemes per a fer purés i melmelades, no conserva la seva forma i fermesa, per la qual cosa no manté una aparença prou atractiva per a ésser menjada crua, i deixa anar molt de líquid, per la qual cosa cal escórrer-les molt bé si es volen coure en, per exemple, un pa de pessic. Les melmelades i similars són una bona opció per a conservar-les.
