En el lòbul parietal es troba el solc intraparietal, el qual separa el lòbul superior de l'inferior.[1] Una lesió al lòbul parietal superior o inferior dret habitualment condueix a una heminegligència contralateral.
La seva funció principal és rebre i integrar la informació dels estímuls sensorials de diverses modalitats. Entre aquestes trobem el sentit espacial, la propiocepció i la corrent dorsal del sistema visual. La informació sensorial del tacte, la temperatura i el dolor es transmet a través del tàlem fins al lòbul parietal. Algunes de les altres funcions importants del lòbul parietal són el processament del llenguatge[2] (sobretot s'activa davant estímuls visuals),[3] el càlcul numèric i la manipulació senzilla d'objectes.
Al lòbul parietal trobem l'escorça somatosensorial, concretament al gir postcentral, encarregada de processar informació propioceptiva, interoceptiva i exteroceptiva.
La unió dels lòbuls parietal, occipital i temporal forma l'àrea d'associació parieto-occipito-temporal. Aquesta àrea d'associació es troba a la part posterior de la cissura de Silvi.
Funcions
El lòbul parietal té diverses funcions, principalment s'encarrega d'integrar informació sensorial interoceptiva (del nostre propi cos) i exteroceptiva (de l'exterior).[6]
La percepció i el reconeixement d'estímuls tàctils (pressió, temperatura i dolor)
El processament de la informació simbòlica i analítica
La manipulació d'objectes
Certes funcions estan controlades en major grau per un dels hemisferis parietals, generalment l'esquerre, considerat l'hemisferi parietal dominant. Les zones parietals de l'hemisferi esquerre tracten la sensibilitat tàctil fina, la precisió de postures, l'articulació del llenguatge d'acord amb el punt i mode d'articulació.[3]
L'escorça parietal posterior analitza informació de el corrent dorsal de la visió (en oposició a la corrent ventral al lòbul temporal).[cal citació]
L'àrea somatosensorial primària es troba al lòbul parietal. Aquesta àrea processa informació sensorial del cos i de la cara. S'encarrega de processar la informació sensorial de la pell, els músculs i les articulacions, és a dir, la propiocepció, la interocepció i la exterocepció.[cal citació]
És important destacar l'àrea d'associació parieto-occipito-temporal la qual està implicada en diverses funcions cognitives superiors com el llenguatge, el reconeixement viso-espacial, l'escriptura, la lectura, el càlcul matemàtic, l'atenció focalitzada, la memòria musical, el reconeixement d'objectes i cares i altres aspectes complexes.
Lesions
Les lesions bàsicament es classifiquen segons la part lesionada del lòbul. Una lesió a la part davantera d'un dels lòbuls parietals causa insensibilitat i altera les sensacions en el costat oposat del cos, produint dificultats per identificar la localització i el tipus de sensació (dolor, calor, fred o vibració). També pot produir dificultats per reconèixer objectes mitjançant el tacte (és a dir, per la seva textura i forma).
Els elements de la part dreta han estat reprodüits per pacients que pateixen una negligència sensorial contralateral
Si hi ha una lesió del lòbul parietal dret, es pot produir:
Amúsia: és un trastorn que inhabilita la capacitat per reconèixer tons o ritmes musicals i de reproduir-los.
Apràxia: es perd la capacitat de fer tasques senzilles o moviments intencionats de manera apropiada, tot i que s'entén perfectament l'ordre.
També pot haver-hi problemes per entendre com els objectes es relacionen entre si en l'espai.[8]
Si hi ha una lesió al lòbul parietal esquerra (lòbul dominant) la persona pot patir:[9]
Acalcúlia: hi ha una alteració en les habilitats i el processament matemàtic.
Agrafia: es dona una pèrdua total o parcial en les habilitats per produir el llenguatge escrit.
Agnòsia: es dona una interrupció en la capacitat per reconèixer estímuls prèviament apresos o d'aprendre'n de nous sense haver-hi deficiència en l'alteració de la percepció, del llenguatge o de l'intel·lecte.
Afàsia: hi ha una afectació en la capacitat de produir o comprendre el llenguatge.
↑ 3,03,1«[http://www.scielo.org.co/pdf/anco/v31n1/v31n1a14.pdf Neuropsicología y la localización de las funciones cerebrales superiores
en estudios de resonancia magnética funcional con tareas]» (en castellano). Amelia Cabrales Paffen.
