Un límit convergent o destructiu (tectònica de plaques), és la línia de xoc entre dues o més plaques litosfèriques.[1]
Quan en el límit convergent una de les plaques de la litosfera s'enfonsa per sota de l'altra consumint-se en el mantell, es parla de subducció. La zona de subducció es defineix per un pla on hi ha una forta activitat sísmica, anomenat zona o pla de Wadati–Benioff.[2]
Aquests tipus de límits comporten la formació de serralades i estan associats a zones d'activitat volcànica i sísmica originades per la fricció de les dues plaques.
El punt d'intersecció de les dues plaques s'anomena zona de subducció i és allí on s'acumulen els sediments en una estructura anomenada prisma d'acreció.
Hi ha plaques litosfèriques continentals i oceàniques. L'escorça de les plaques continentals és força més gruixuda, però menys densa que no pas l'oceànica.
Quan les plaques conflueixen hi pot haver tres tipus de xoc:
Dues plaques oceàniques xoquen entre elles (oceànica-oceànica)
Una placa oceànica xoca amb una placa continental (oceànica-continental)
Dues plaques continentals xoquen entre si (continental-continental).[3][4]
Referències
↑Riba, O.. «límit convergent». Diccionari de Geologia, Institut d'Estudis Catalans, IEC, 1997. [Consulta: 3 octubre 2023].
↑Wicander, Reed; Monroe, James S.. Geol (en anglès). 2. Cengage Learning., 2016) Geol (2nd ed.). Belmont, CA: Cengage Learning.. ISBN 978-1133108696. OCLC 795757302..