László Weiner (Szombathely, 9 d'abril de 1916 - Eslovàquia i camp d'extermini, 25 de juliol de 1944) va ser un compositor, pianista i director d'orquestra hongarès que va morir a l'Holocaust.
Weiner va estudiar piano i direcció a l'Acadèmia de Música de Budapest i va ser alumne de composició de Zoltán Kodály del 1934 al 1940.[1] Weiner es va casar el 1942 amb la cantant Vera Rózsa.
Al febrer de 1943, Weiner havia estat deportat pels nazis al camp de treballs forçats de Lukov a Eslovàquia, on va ser assassinat posteriorment. Kodály va intentar salvar Weiner i el seu company Jenő Deutsch sense resultat.[1]
A causa dels esforços del violista Pál Lukács, diverses de les composicions de Weiner van ser publicades per "Editio Musica Budapest" als anys cinquanta i seixanta.
Obres seleccionades
Orquestral
- Concert per a flauta, viola, piano i orquestra de corda (1941?)
- Obertura (publicada el 1995)
Música de cambra
- 1938: Trio de corda "Vonosharmas Szerenad" per a violí, viola i violoncel
- Duo per a violí i viola (1939)
- Sonata per a viola i piano (1939?)
- Dos moviments per a clarinet i piano
Vocal
- Tres cançons (publicat el 1994)
Discografia
- Weiner: Chamber Music with Viola, "Hungaroton HCD 32607"
- In Memoriam: Hungarian Composers, Victims of the Holocaust, "Hungaroton HCD32597"
Notes
- ↑ 1,0 1,1 Kory, Agnes (2009). "Remembering Seven Murdered Hungarian Jewish Composers". The OREL Foundation. Consultat 9 setembre 2009.
Enllaços externs
