Luonnotar, op. 70, és un poema simfònic d'un sol moviment per a soprano i orquestra escrit el 1913 pel compositor finlandès Jean Sibelius. La peça es basa en Runo I (línies 111–242, adaptació lliure) de la Kalevala, l'èpica nacional de Finlàndia, que narra la llegenda de com la deessa Luonnotar (l'esperit femení de la natura) va crear la Terra. Luonnotar va ser estrenada el 10 de setembre de 1913 al Three Choirs Festival de Gloucester, Anglaterra, amb Herbert Brewer dirigint l'orquestra del festival; el solista va ser la diva de l'òpera finlandesa (i col·laboradora freqüent de Sibelius) Aino Ackté, la dedicada del poema simfònic. Uns mesos després el 12 de gener de 1914, Ackté va donar a Luonnotar la seva estrena finlandesa, amb Georg Schnéevoigt dirigint l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki.
Un anunci de l'11 de gener de 1914 (en suec) de Nya Pressen que promocionava l'estrena finlandesa del Luonnotar de Sibelius
Luonnotar no té cap relació temàtica amb un projecte anterior de Sibelius amb el mateix nom de 1903 a 1905; aquest "Luonnotar" (del qual es conserva un fragment) va sorgir de l'oratori abandonat Marjatta (sense número de catàleg) i, cap al 1906, va evolucionar cap al poema simfònic orquestral La filla de Pohjola (Pohjolan tytär, op. 49). El 1913, Sibelius va adaptar Luonnotar per a soprano i piano.[1][2]
Instrumentació
La partitura de Luonnotar està escrita per als següents instruments i veus,[3] organitzats per famílies (cantants, vents fusta, metalls, percussió i cordes):
El director hongarès-nord-americà Antal Doráti i l'Orquestra Simfònica de Londres van fer l'estrena mundial de l'enregistrament d'estudi de Luonnotar el febrer de 1969 per His Master's Voice (HMV); la solista va ser la soprano gal·lesa Dame Gwyneth Jones.[3] Tanmateix, les gravacions de dues actuacions anteriors en directe de l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki també estan disponibles comercialment: primer, dirigida pel director finlandès Georg Schnéevoigt el 1934, amb la soprano finlandesa Helmi Liukkonen com a solista; i el segon, dirigit pel director finlandès Tauno Hannikainen l'any 1955, amb la soprano austro-britànica Dame Elisabeth Schwarzkopf com a solista. La taula següent enumera aquests i altres enregistraments:
A més, el 2008, BIS va fer l'estrena mundial de l'enregistrament d'estudi de la transcripció de Sibelius de Luonnotar, amb la soprano finlandesa Helena Juntunen i el pianista finlandès Folke Gräsbeck. La taula següent conté detalls addicionals sobre aquesta gravació:
↑El segon flautista només toca dues notes al flautí.
↑ 2,02,1Refers to the year in which the performers recorded the work; this may not be the same as the year in which the recording was first released to the general public.
