Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides (Real Sitio de San Ildefonso, 12 d'agost de 1780 - Madrid, 7 de juliol de 1840)[1] va ser un noble espanyol, XIV duc de Medinaceli i cap d'aquesta casa nobiliària.
Fill de Luis María Fernández de Córdoba y Gonzaga i Joaquina María de Benavides y Pacheco. En la seva persona es van reunir els títols dels ducs de Medinaceli, per part de pare, i dels de Santisteban del Puerto, per part de la seva mare. Gran d'Espanya de primera classe, gentilhome de cambra del rei, i que heretà els títols, estats i mayorazgos el 1806, esdevenint cap de la casa de Medinaceli a la mort del seu pare.
Família
Es va casar amb María Concepción Ponce de León y Carvajal. Va tenir els següents fills:[1]
- María Dolores (1807-?)
- María de la Natividad (1811-c.1868)
- María de África (1812-1866)
- Luis Tomás (1813-1873)
- Antonio María (1820-1853)
Títols
A continuació hi ha la relació de títols que va ostentar al llarg de la seva vida i l'any d'obtenció, i el de transmissió si no aquesta no es produeix a la seva mort.[1]
Ducats
Marquesats
Comtats
Vescomtats
Senyories
Referències
Bibliografia
- Barea López, Oscar. Heráldica y genealogía en el sureste de Córdoba (ss. XIII-XIX) (en castellà). Bubok Publishing, 2014.
- Martín Postigo, María de la Soterraña «Sala de hijosdalgo de la Real Chancillería de Valladolid: las escribanias». Congreso Internacional de las Ciencias Genealógica y Heráldica. Instituto Salazar y Castro (CSIC) [Madrid], Tom III, 1983.