L'any 90 aC, durant la Guerra Social, es va enfrontar a un exèrcit etrusc que s'havia unit a la revolta i els va derrotar.[2][3] L'any següent, el 89 aC, va ser elegit cònsol de la República juntament amb Gneu Pompeu Estrabó, i el senat li va adjudicar el comandament d'unes tropes que havien d'aturar els marsos, els quals havien assetjat Alba Fucens, que era una colònia romana.[2] Va morir en un combat menor contra els marsos prop del llac Fucin, després que els havia derrotat en la batalla.[3] Es va sospitar que havia estat mort per instigació de Gai Mari el Jove i no per l'enemic, per un comentari de menyspreu que Cató havia fet sobre els mèrits militars del seu pare.[4]
