Luci Cecili Metel Dalmàtic

Plantilla:Infotaula personaLuci Cecili Metel Dalmàtic
Biografia
Naixementc. 161 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort103 aC Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
119 aC – 119 aC
Juntament amb: Luci Aureli Cota
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMetel Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Cecili Metel, Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic) Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Cecili Metel Calvus Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansCecília Metel·la
Quint Cecili Metel Numídic Modifica el valor a Wikidata

Luci Cecili Metel Dalmàtic (llatí: Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb.[1] Dalmàtic, tot i que també apareix com a Delmàtic va ser un nom o títol pres per aquest personatge i deriva de Dalmàcia (Dalmatia).

Càrrecs

Va ser cònsol el 119 aC junt amb Luci Aureli Cotta i per obtenir un triomf va declarar la guerra als dàlmates que no havien fet res. Els dàlmates no van oposar cap resistència i després de passar l'hivern a Salona, la capital dàlmata, va retornar a Roma i va demanar i obtenir els honors del triomf i el títol de Dalmàtic. Amb el botí d'aquesta "pseudo-guerra" va restaurar el temple de Càstor i Pòl·lux.[2][3] També va fer construir un temple dedicat a Ops.[4]

L'any 115 aC va ser censor amb Gneu Domici Aenobarb i en unió del seu col·lega va expulsar 32 membres del senat entre els quals Gai Licini Geta que més tard també va ser censor. Va ser pontífex màxim i la seva decisió per la qüestió de les vestals el va fer bastant impopular. El 114 aC havia de jutjar la conducta de tres joves vestals, acusades d'haver perdut la virginitat i de tenir nombrosos amants. Luci Cecili va prendre una decisió incoherent condemnant a mort una sola de les vestals (anomenada Licínia) i exculpant les altres. La indignació popular era tan gran que l'any següent es va tornar a jutjar el cas per Luci Cassi Longí Ravil·la, que va condemnar les altres dues a mort.[5]

Encara vivia l'any 100 aC en què és mencionat com a senador d'alt rang que va agafar les armes contra el tribú Saturní.

Descendència

Se li coneix una filla, Cecília Metel·la, que va casar amb Marc Emili Escaure (cònsol)[6] i després amb Luci Corneli Sul·la.

Referències

  1. ↑ Plutarc "Vides paral·lels: Marius" IV,4
  2. ↑ Ciceró "Pro Scauro" 46; "In Verrem" I.154
  3. ↑ Plutarc Vides paral·leles: Pompeu 2
  4. ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, 11
  5. ↑ Cassi Dió Història de Roma XXVI,87
  6. ↑ Elimar Klebs: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, volum I,1, Stuttgart 1893, p. 584–588