PROFILPELAJAR.COM

Lovis Corinth
Biografia
Naixement	(de) Franz Heinrich Louis Corinth ; 21 juliol 1858 ; Gvardeysk (Rússia) (en)
Mort	17 juliol 1925 (66 anys); Zandvoort (Països Baixos)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Südwestkirchhof Stahnsdorf, Trinitatis F. 8 Eb. 47
Altres noms	Corinth, Franz Heinrich Louis
Formació	Kneiphof Gymnasium (en) (1866–1873); Acadèmia de Belles Arts de Múnic ; Académie Julian ; Art Academy Königsberg (en)
Activitat
Lloc de treball	Anvers ; Amsterdam ; Haarlem ; La Haia ; Múnic ; París ; Berlín ; Zandvoort
Ocupació	pintor, il·lustrador, gravador, aiguafortista, litògraf, professor d'universitat, dibuixant, dissenyador escènic
Activitat	1872 - 1925
Ocupador	Universitat de les Arts de Berlín
Membre de	Secessió de Berlín
Gènere	Retrat, art figuratiu, paisatge, pintura religiosa i pintura mitològica
Moviment	Expressionisme i impressionisme
Catàleg raonat	Lovis Corinth: Die Gemälde (en) (1958)
Professors	Franz Defregger, Ludwig von Löfftz i Robert Trossin
Alumnes	David Friedmann, Sigfride Bille, Franz Mohr, Mina Arndt, Rudolf Sieger i Elsbeth Stockmayer (en)
Influències	Rembrandt van Rijn i Peter Paul Rubens
Participà en
28 juny 1964	documenta 3
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1900) The Violinist (en) ; (1908) Der Neue See im Berliner Tiergarten (fr) ; (1914) Römische Campagna (en) ; (1924) Carmencita (en) ;
Família
Cònjuge	Charlotte Berend-Corinth (1903–)
Fills	Thomas Corinth, Wilhelmine Corinth
Premis
	doctor honoris causa per la Universitat de Königsberg ;

Lovis Corinth (Gvardeisk, Kaliningrad, 21 de juliol de 1858 - Zandvoort, Holanda Septentrional, 17 de juliol de 1925) va ser un pintor, gravador i escultor alemany que va realitzar una síntesi de l'impressionisme i expressionisme.

Biografia

Corinth va estudiar a París i a l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic, i va ser un dels representants del moviment artístic Sezession. El seu estil, al principi impressionista, va evolucionar més tard cap a un expressionisme dramàtic i visionari. Guarda certes connexions amb Max Liebermann, si bé aquest últim és més relaxat i ornamental.

Entre les seves obres, destaquen: Ecce Homo (Pinacoteca de Basilea), l'Autorretrat amb esquelet (1896; Galeria Estatal de la Casa Lenbach) i La família del déu Mart (1910; Kunsthistorisches Museum de Viena), retrat del compositor Conrad Ansorge.^[1] Va deixar a més una àmplia producció gràfica.