Los chicos és una pel·lícula espanyola influïda pel neorealisme italià, dirigida per Marco Ferreri i estrenada el 1959.[1]
És la segona pel·lícula de la trilogia madrilenya de Ferreri després d' El pisito i abans d' El cochecito. Va ser prohibida per la censura franquista.[2]
Argument
Ambientada a Madrid a finals de la dècada del 1950, narra les vicissituds de quatre adolescents menors de 18 anys, Andrés, El Chispa, Carlos i Joaquín "El Negro", que es reuneixen un dissabte a la tarda plujós al quiosc del pare d’El Chispa abans d’anar al cinema amb quatre noies del barri. Un d'ells és estudiant, i no hi pot anar, i els altres treballen del que poden. Parlen dels seus somnis i esperances de futur davant una quotidianitat mediocre i trista.[3]
Repartiment
- Madeleine Piguet: Madeleine
- José Luis García: El chispa
- Joaquin Cascales Zarzo: Joaquin
- Alberto Jiménez: Carlos
- Jose Sierra: Andrés
- Mari Carmen Aymat: La primera noia
- Ana María Vidal: La segona noia
- Carmen Franco: La tercera donzella
- Matilde Asencio: La quarta donzella
- Concha Gómez Conde: La cinquena donzella
- Felix Dafauce: Enrique
- Rosario García Ortega: mare de Carlos
- María Luisa Ponte: mare de Joaquín
- Irene Daina: El mirador
- Adriano Rimoldi: xicot del mirador
Producció
Segona pel·lícula dirigida per Ferreri, però aquest cop el guió no és de Rafael Azcona. Es tracta d'una pel·lícula amb to pessimista sobre l'Espanya de la postguerra i la situació de la joventut.[4]
Referències
Enllaços externs
