Loricifera (del llatí, lorica, armadura + ferre, que porta) és un fílum d'animals cicloneurals de mida microscòpica que viuen en els sediments marins que s'havia determinat que eren 37 espècies descrites, en 9 gèneres,[1][2][3] però el 2021 va augmentar fins a 43 espècies, en 11 gèneres.[4] A part d'aquestes espècies descrites, hi ha aproximadament 100 més que s'han recollit i encara no s'han descrit.[2] Les seves mides oscil·len entre els 100 μm i aproximadament 1 mm.[5]
Es caracteritzen per una carcassa exterior protectora anomenada lorica i el seu hàbitat es troba en els espais entre graves marines a les quals s'adhereixen.
El fílum va ser descobert l'any 1983 per R.M. Kristensen, prop de Roscoff, França.[6] Es troben entre els grups de metazous descoberts més recentment.[7] S'adhereixen força fermament al substrat i, per tant, van romandre sense descobrir durant tant de temps.[3] El primer exemplar es va recollir a la dècada del 1970, i més tard es va descriure el 1983.[7] Es troben a totes les profunditats, en diferents tipus de sediments i en totes les latituds.[3]
Morfologia
Els animals tenen cap, boca i aparell digestiu, així com la lorica. La lorica, semblant a una armadura, consisteix en una carcassa externa protectora o una caixa de plicae envoltants.[8]
El desenvolupament és generalment directe, tot i que hi ha les anomenades «larves de Higgins», que es diferencien dels adults en diversos aspectes. Quan són adults, els animals són gonocòrics. Els cicles vitals molt complexos i plàstics dels plicilòcids inclouen també etapes pedogenètiques amb diferents formes de reproducció partenogenètica.[2]
Es creu que els loricífers són descendents miniaturitzats d'un organisme més gran, potser semblant al fòssil del CambriàSirilorica.[11] Tanmateix, el registre fòssil del grup microscòpic no mineralitzat és (potser no és sorprenent) escàs, per la qual cosa és difícil rastrejar la història evolutiva de l'embrancament amb detall.
El descobriment del 2017 de l'Eolorica deadwoodensis del període Cambrià pot aportar una mica de llum sobre la història del grup.[12]
Tanmateix, el 2021, van sorgir dubtes sobre si tenien o no mitocondris.[16]
Els animals recentment reportats completen el seu cicle vital en absència total de llum i oxigen, i tenen una mida inferior a un mil·límetre.[17] Van ser recollits d'una conca profunda al fons de la mar Mediterrània, on habiten en una zona on la salmorra gairebé saturada que, per la seva densitat (> 1,2 g/cm³), no es barreja amb les aigües superiors.[17] Com a conseqüència, aquest ambient és completament anòxic i, a causa de l'activitat dels reductors de sulfat, conté una concentració de sulfur de 2,9 mM.[17] Malgrat les condicions tan dures, aquest entorn anòxic i sulfídic està ple de vida microbiana, tant procariotesquimiosintètics que són productors primaris, com una àmplia diversitat d'heteròtrofseucariotes al següent nivell tròfic.[17]
↑Neves, Ricardo Cardoso; Reichert, Heinrich; Sørensen, Martin Vinther; Kristensen, Reinhardt Møbjerg «Systematics of phylum Loricifera: Identification keys of families, genera and species» (en anglès). Zoologischer Anzeiger, 265, 11-2016, pàg. 141-170. DOI: 10.1016/j.jcz.2016.06.002.
↑ 2,02,12,2Gad, Gunnar «Successive reduction of the last instar larva of Loricifera, as evidenced by two new species of Pliciloricus from the Great Meteor Seamount (Atlantic Ocean)». Zoologischer Anzeiger, 243(4), 17-06-2005, pàg. 239-271. DOI: 10.1016/j.jcz.2004.09.001.
↑Yamasaki, Hiroshi; Fujimoto, Shinta; Miyazaki, Katsumi «Phylogenetic position of Loricifera inferred from nearly complete 18S and 28S rRNA gene sequences» (en anglès). Zoological Letters, 1, 30-06-2015, pàg. 18. DOI: 10.1186/s40851-015-0017-0. ISSN: 2056-306X. PMC: 4657359. PMID: 26605063.
↑Peel, John S «A corset-like fossil from the Cambrian Sirius Passet lagerstätte of North Greenland and its implications for cycloneuralian evolution» (en anglès). Journal of Paleontology, 84(2), 3-2010, pàg. 332-340. DOI: 10.1666/09-102R.1. JSTOR: 40605520.
↑Fujimoto, Shinta; Yamasaki, Hiroshi; Kimura, Taeko; Ohtsuka, Susumu; Kristensen, Reinhardt Møbjerg «A new genus and species of Loricifera (Nanaloricida: Pliciloricidae) from the deep waters of Japan». Marine Biodiversity, 50(6), 14-11-2020, pàg. 103. DOI: 10.1007/s12526-020-01130-3.
Bibliografia
Bernhard, Joan M; Morrison, Colin R; Pape, Ellen; Beaudoin, David J; et al. «Metazoans of redoxcline sediments in Mediterranean deep-sea hypersaline anoxic basins» (en anglès). BMC Biology, 13, 2015, pàg. 105. DOI: 10.1186/s12915-015-0213-6. PMC: 4676161. PMID: 26652623.
Danovaro, Roberto; Dell'Anno, Antonio; Pusceddu, Antonio; Gambi, Cristina; et al. «The first metazoa living in permanently anoxic conditions» (en anglès). BMC Biology, 8, 2010, pàg. 30. DOI: 10.1186/1741-7007-8-30. PMC: 2907586. PMID: 20370908.
Heiner, Iben; Sorensen, Martin Vinther; Kristensen, Reinhardt Mobjerg. «Loricifera (Girdle Wearers)». A: Grzimek's Animal Life Encyclopedia (en anglès). 1. Nova York, NY: Van Nostrand Reinhold Company, 2004.
Heiner, Iben «Rugiloricus bacatus sp. nov. (Loricifera ‐Pliciloricidae) and a ghost‐larva with paedogenetic reproduction» (en anglès). Systematics and Biodiversity, 6(2), 2008, pàg. 225-247. DOI: 10.1017/S147720000800265X.
.svg){kind=icon}
