Va entrar al monestir de l'orde dels camaldulesos de Santa Maria degli Angeli a Florència el 1391, on treballa com a miniaturista en el scriptorium i com a pintor sobre tela, consagrant-se en aquell temps com un dels millors pintors de temàtica sagrada a Florència. Pinta de manera més esporàdica el fresc i la seva obra major en aquesta tècnica és la decoració de la capella de la família Bartolini a la basílica Santa Trinita.
El 1404, el seu estil s'orienta cap al gòtic tardà. Als seus nombrosos retaules de fons daurat, hi trobem un estil característic dels moviments sinuosos de les figures i els vestits, de colors brillants i molt rics (profusió d'or i blau de lapislàtzuli), d'originals composicions arquitecturals.
Malgrat la seva reclusió monacal, les seves realitzacions mostren un cert coneixement de les novetats de l'època, de la pintura sienesa i de la pintura nòrdica.