Lorenzo Domínguez Pascual

Plantilla:Infotaula personaLorenzo Domínguez Pascual

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1863 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1926 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Madrid
  Ministre d'Instrucció Pública
5 d'octubre de 1903 – 16 de desembre de 1904
  Ministre d'Hisenda
5 de maig de 1920 – 28 de gener de 1921
  Governador del Banc d'Espanya
novembre de 1913 – gener de 1916

juny de 1917 – novembre de 1917
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador

Lorenzo Domínguez Pascual (* Sevilla, 1863 - † Madrid, 9 de desembre de 1926) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts i d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII. Fill Predilecte de Carmona.

Trajectòria política

Membre del Partit Conservador va iniciar la seva carrera política com a diputat per la circumscripció sevillana de Los Alcores a les eleccions generals espanyoles de 1891, escó que obtindria successivament en les següents legislatures fins a la de 1923. A aquesta circumscripció pertanyien les localitats d'Alcalá de Guadaíra, Mairena del Alcor, El Viso del Alcor i Carmona.

Va ser nomenat ministre d'Instrucció Pública i Belles arts al govern que, entre el 5 de desembre de 1903 i el 16 de desembre de 1904, va presidir Antoni Maura. També va ocupar la cartera de ministre d'Hisenda al govern que va presidir Eduardo Dato entre el 5 de maig de 1920 i el 28 de gener de 1921.

També ocuparia el càrrec de Governador del Banc d'Espanya entre novembre de 1913 i gener de 1916, i entre juny i novembre de 1917.

Enllaços externs

Càrrecs públics
Precedit per:
Gabino Bugallal Araujo
Ministre d'Instrucció Pública

1903-1904
Succeït per:
Juan de la Cierva y Peñafiel
Precedit per:
Gabino Bugallal Araujo
Ministre d'Hisenda

1920-1921
Succeït per:
Manuel Argüelles y Argüelles
Precedit per:
Eduardo Cobián y Roffignac
Amós Salvador Rodrigáñez
Governador del Banc d'Espanya

1913-1916
(juliol-novembre) 1917
Succeït per:
Manuel de Eguilior y Llaguno
Tirso Rodrigáñez y Sagasta