Fill d'un enginyer francès[1] i nebot de l'escriptor i diplomàtic Juan Valera, Lorenzo Coullaut passa la seva infància a França i de tornada a Espanya, es forma en els tallers de Susillo i d'Agustí Querol.[2] Va obtenir una menció honorífica en la Exposició de Madrid de 1897, obtenint terceres medalles en les de 1901 i 1905. En exposicions posteriors va aconseguir diverses segones medalles.[2]