Aquest tipus de locomotora no era gaire comuna a Europa, tot i que es va estendre molt per Espanya, cosa lògica en un país de relleu abrupte. En tenir tots els eixos motrius (units per bieles), tot el pes de la màquina és adherent.
Amb la seva adherència i una potència elevada, s'aconseguia una locomotora adient per al remolc de trens de mercaderies en qualsevol perfil. Naturalment, aquestes característiques tenien la contrapartida de sacrificar la velocitat.
La sèrie, les línies austeres de la qual delaten el seu origen britànic, fou adquirida per la companyia Tarragona a Barcelona y Francia (TBF) que passaria a la xarxa catalana de MZA. A partir de 1949, fou assignada al dipòsit de vapor de Vilanova i la Geltrú, on romangué fins que fou donada de baixa el 1967.
Conservació
El seu estat de conservació és bo. El 1990-1991 es va fer una restauració integral de xapa i pintura.
museu del ferrocarril de vilanova i la geltrú. catàleg.. 2004. vilanova i la geltrú: museu del ferrocarril del vilanova i la geltrú. fundación de los ferrocarriles españoles, 2004. b-10890-04. ISBN 84-95968-37-1.
fundacion de los ferrocarriles espanoles; museu del ferrocarril de vilanova i la geltrú. museu del ferrocarril: guia. museu del ferrocarril, 1 de juliol de 1997. ISBN 9788488675408 [Consulta: 4 juny 2011].
ddaa. 20 anys del museu del ferrocarril. vilanova i la geltrú: museu del ferrocarril, novembre de 2010. ISBN 978-84-92745-27-2.
