![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lob Nor (del mongol: ᠯᠣᠪ ᠨᠠᠭᠤᠷ que significa llac Lop, en xinès: 罗布泊 'Luóbù pō', en uigur: لوپنۇر 'Lop nur') (també dit llac Taitema, Puchang hai, Lou-lan Hai o Yanze) és un grup de petits llacs salats i maresmes, en part estacionals, entre els deserts de Taklamakan i Kuruktag al sud-est de la regió autònoma de Xinjiang, al nord-oest de la Xina, i hi desaigua el riu Tarim. És la darrera resta de la regió històrica postglacial del llac Tarim, que antigament va cobrir una regió de més de 10.000 km², a la conca del Tarim.
Història
Antigament, els xinesos el van considerar només com un únic llac salat. Actualment, ha perdut molta de la seva àrea que el 1928 es va mesurar en 3.100 km², i el desert ha avançat uns 30 o 40 km a l'oest als darrers 40 anys, i està afectat per l'ús de la fusta per la població, per cuinar o escalfar-se. Una reserva d'uns 3.520 km² es va establir el 2003 per protegir les alberedes.
Les aigües del Tarim i el Lob Nor van ser el centre de l'antic Regne de Loulan, a la ruta de la Seda, que va esdevenir vassall de la Xina el 55 aC i fou reanomenat Txan-txan (Tchan-tchan, modern Zhan-zhan) o Shanshan. També s'hi aprecien restes de la cultura tokhària (yuezhi) i s'han trobat algunes mòmies a la seva vora. Marco Polo va passar prop del llac i la zona fou visitada modernament pels exploradors Ferdinand von Richthofen, Nikolai Przhevalsky i Sven Hedin.
La primera explosió nuclear xinesa (nom en codi 596) es va fer a Lob Nor el 1964 i des de llavors la regió ha estat usada com a polígon de proves nuclears. S'hi van fer 45 explosions fins al 1996. La seu de la base de proves és a Malan.
