Heretà diverses propietats agrícoles familiars, que arrendà en la seva quasi totalitat, i la seva posició el feu ocupar diversos càrrecs públics (conseller municipal de 1812 a 1831 i, novament, del 1848 al 1865; membre de la Comissió Departamental d'Estadística el 1853).
El 1825, quan va fer una excursió-romiatge a Núria documentada posteriorment en un llibret que publicà el 1839 era, en paraules d'Andreu Balent [1] "un terratinent catòlic, ric i culte". L'any 1839 publicà una biografia del músic Joseph-François Barrère (1736-10.4.1800, imatge)[nt 3] de Vinçà. El 1856 donà un terreny per a la construcció de la nova església parroquial de Sant Esteve de Bompàs. Recorregué totes les ermites de la diòcesi d'Elna-Perpinyà, n'estudià la història i les tradicions, i amb els coneixements adquirits i l'ús d'abundosa bibliografia redactà un monumental estudi (Les ermitages du diocèse de Perpignan) que el 1860 publicà a la impremta Tastu, de la seva cosina Antonieta Tastú.[2]
↑Que posteriorment li afusellaria (plagiaria, copiaria) mossèn Capeille a l'article Le Roussillonnais Joseph-François Barrère, compositeur de musique religieuse 1736-1800, publicat a la Revue historique et littéraire du diocèse de Perpignan 58 (1925) p. 157-158
