El dia 3 de maig de 1753 es casà a Versalles amb la princesa Carlota de Rohan-Soubise, filla del príncep de Soubise i duc de Rohan-Rohan, amic de Lluís XV de França. La parella tingué tres fills:
L'any 1764 procedí a l'engrandiment del Palau Borbó de París alhora que abandonà l'Hotel Condé de la ciutat per construir-hi el Teatre de l'Odeon. També portà a terme diverses obres al Castell de Chantilly.
En principi, l'Exèrcit de Condé va lluitar aliat amb Àustria; tanmateix, arran de diferències estratègiques amb els austríacs, el 1795 Condé va passar a entendre's amb els britànics; el 1797, després de la signatura del Tractat de Campo Formio entre Àustria i França, que posava fi a les hostilitats entre aquests dos països,[2] l'Exèrcit de Condé es posà al servei del tsar Pau I i fou destinat a Polònia, fins que, el 1799 tornà al Rin sota el comandament d'Alexander Suvorov. El 1800, quan Rússia deixà la coalició, l'Exèrcit de Condé es posà de nou al servei de la Gran Bretanya i lluità a Baviera.
Aquest exèrcit contrarevolucionari fou dissolt el 1801; aleshores, el príncep de Condé va establir-se a Anglaterra, on va viure-hi amb la seva segona esposa Marie-Catherine de Brignole-Sale, que s'havia separat del seu anterior marit Honorat III, príncep de Mònaco, mort el 1795, amb qui es va casar el 1798. Marie-Catherine va morir el 1813.
Després de la derrota de Napoleó, el Príncep de Condé va tornar a París on va reprendre les seves funcions de cort amb Lluís XVIII. Va morir el 1818 i el succeí el seu fill Lluís Enric
