Encara que el lloc de naixement no està prou ben documentat, se sap que procedia d'una família manresana de tallistes. El seu pare Joan Generes[nt 2] i el seu germà Francesc Generes[1] van ser tallistes especialitzats en retaules; i a Lluís Generes el succeí[nt 3] el seu fill Francesc. Encara, en morir en Lluís, feu un llegat[2] al seu fillol i nebot, l'escultor perpinyanenc Lluís Ribera. Hom vincula a la família el coetani Josep Generes[nt 4] que va fer retaules al Bages i podria haver estat germà d'en Francesc i en Lluís. En Lluís Generes s'establí a Perpinyà i, en morir Llàtzer Tramulles el 1656, rebé el tractament d'"architector et sculptor" quan fou contractat per completar el retaule inacabat de Sant Francesc de Paula, per al convent dels Mínims (o de Santa Maria de la Victòria[3]) de Perpinyà. Aquesta i moltes altres obres marcaren una fructífera carrera, que en feu l'escultor més destacat del Rosselló al llarg de mig segle.
Durant uns anys (1660s) tingué el seu taller a Vinçà[4] mentre feia el retaule per a la seva església parroquial, i això li permeté de treballar per altres encàrrecs a la rodalia. La seva obra més reputada és posterior, el grandiós (17 metres d'alçada per 12 d'amplada) retaule de Santa Maria de Baixàs, fet per un contracte del 12 de desembre del 1671 entre l'escultor i els síndics del poble. L'interior del tabernacle mostra pintures del Sant Sopar, la Flagel·lació i Jesús encadenat. Segons Joan Capeille[5] la magnificència del retaule feu encunyar la frase "ha costat tant com el retaule de Baixàs".
Lluís Generes compartí taller amb Pau i Josep Sunyer[nt 5] i amb el també manresà[nt 6]Francesc Grau. Va ser mestre de Francesc Sunyer, Francesc Negre i de Miquel Anglada (que el 1685 el demandà perquè al seu aprenentatge, iniciat el 1679, va fer de servent més que no pas d'alumne). Les darreries de l'artista estan poc documentades, però està registrat que el 1707 vengué unes terres a Charles Maynadier, cirurgià major del regiment de Tesse; i que l'esposa d'en Generes, Maria Roma, era vídua el 1710.
Retaule de Sant Francesc de Paula (1656-1659), convent de Santa Maria de la Victòria de Perpinyà (en l'actualitat, però, conservat a la catedral de Perpinyà)[8]
↑ 3,03,1Lluís Generes morí abans d'acabar el retaule de l'altar major de Sant Mateu de Perpinyà, i el completà el seu fill Francesc Generes.
↑Josep Generes (Manresa, segle xvii) va ser escultor i tallista, amb producció localitzada a Sallent, Cererols, Manresa, Torà, Olesa de Montserrat i Esparraguera, amb un ventall de dates que abasta els anys 1641 al 1670.
↑Pau Sunyer (mort el 1694), el seu fill Josep Sunyer (mort abans de 1682) i el seu net Josep Sunyer i Raurell (Manresa, Bages, c. 1673 - Manresa, 1751) van formar una altra prolífica saga de tallistes amb obra a la Catalunya del Nord
Emmanuel Bénézit Dictionnaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs de tous les temps et de tous les pays - 4 Dughet - Gillet Paris: Günd, 1976 ISBN 2700001524
Eugeni CortadeRetables baroques du Roussillon Perpignan: Association pour une meilleure connaissance du Roussillon, 1973
Josep Francesc Ràfols i FontanalsDiccionario Biográfico de Artistas de Cataluña : desde la época romana hasta nuestros días Barcelona: Millá, 1951-1954 (Nova edició Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares Barcelona: Edicions Catalanes, 1980 ISBN 8424805062)
Referències
↑S'atribueix a Francesc Generes un retaule a Gavà, obra del 1678.
↑Segons una font podrien ser obra no de l'escultor, sinó del seu taller «www.jeantosti.com». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 setembre 2014].