Els lluerts es troben als marges de les zones forestals, com rouredes, pinedes de pi roig, alzinars humits, boscos de ribera, castanyedes i fagedes. També es troben en prats de dalla i matolls. A vegades van als rocams i tarteres, on els agrada estendre's molt quiets al sol per escalfar-se una estona. El lluert està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat, sobretot per la urbanització i l'activitat humana.
Morfologia i costums
És de color verd brillant. Tot i que es confon sovint amb el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), acostuma a ser més minso, de coloració més intensament verda i li manquen els ocels blaus laterals. Als Països Catalans, està menys estès que el seu cosí.
És un llangardaix àgil i ràpid que pot fer uns 40 cm de llargada màxima. S'alimenta preferentment d'invertebrats, com cucs, papaorelles, cucs de bola, caragols i també d'altres rèptils més menuts, cireretes d'arboç i mores.
És un animal ovípar. Després d'una gestació d'entre 3 i 6 setmanes, la femella pon de 6 a 23 ous que fan uns 2 cm. Fiquen els ous en forats en la terra d'uns 10 cm de profunditat i els guarden amb zel, àdhuc contra altres femelles.
Taxonomia i subespècies
Taxonòmicament el lluert (ara catalogat com a "lluert occidental") ha estat separat darrerament de l'espècie de lluert oriental (Lacerta viridis). Aquesta ha retingut el nom original del conjunt de les dues espècies, Lacerta viridis, i el "lluert occidental" que es troba a Catalunya s'ha rebatejat com a Lacerta bilineata.
↑Valentin Pérez-Mellado, Marc Cheylan, Philippe Geniez, Hans Konrad Nettmann, Benedikt Schmidt, Richard Podloucky, Roberto Sindaco, Antonio Romano 2009. Lacerta bilineata. The IUCN Red List of Threatened Species 2009: e.T61519A12501065. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2009.RLTS.T61519A12501065.en. Downloaded on 19 May 2019.
Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 72-73. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.