Ruïnes de l'Abadia de Sant Llucià de Beauvais. Segons un dibuix de finals del segle xviii o començaments del XIX, d'Isidore Laurent Deroy, 1864
Hagiografia
Nascut al si d'una família romana, es deia Lucius, com el seu pare, nom que canvià pel de Llucià després d'una prèdica de Sant Pere. A continuació recorregué Itàlia predicant. Durant la seva estada a Parma, en el transcurs d'una persecució contra els cristians, fou detingut i empresonat. Aquella mateixa nit del seu empresonament s'escapà. El 250 el Papa el nomenà bisbe i l'envià a la Gàl·lia juntament amb Dionís de París i Rieul de Senlis. Recorregué França i s'instal·là a Caesaromagus, l'actual Beauvais. Les seves virtuts, actes de caritat i miracles haurien contribuït a la conversió d'unes 30.000 persones. El 290 l'emperador Dioclecià, contrari al cristianisme, envià Latinus, Jarius i Antor perquè matessin Llucià, qui, avisat del perill, es refugià amb els seus companys Màxim i Julià a Montmille. Foren trobats pels romans, que decapitaren els seus companys. Llucià fou fuetejat i decapitat també.
