Lluís Tudó i Pomar (Barcelona, 26 de maig de 1894 - Barcelona, 17 de juny de 1975) fou un futbolista català de la dècada de 1910, àrbitre i dirigent esportiu.[1][2]
Trajectòria
Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i entre 1912 i 1918 jugà amb el primer equip en 65 partits, la majoria no oficials.[1][2] Guanyà una Copa d'Espanya (1913), dos Campionats de Catalunya (1913, 1916) i una Copa dels Pirineus Orientals (1913).[1][2] Als anys vint exercí d'àrbitre.[1] Fou vocal de la directiva blaugrana entre el maig del 1933 i el juliol del 1934. Fou el fundador i el primer president (1946-61) de l'Agrupació d'Antics Jugadors del FC Barcelona.[1][2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Lluís Tudó i Pomar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.
