Lluís I de Tàrent

Plantilla:Infotaula personaLluís I de Tàrent
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1320 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Regne de Nàpols Modifica el valor a Wikidata
Mort1362 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpesta Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Montevergine Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Anjou-Taranto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoana I de Nàpols (1346 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCatherine of Naples, Frances of Naples, Esclarmonde of Taranto, fill il·legítim, Clementia of Taranto Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip I de Tàrent Modifica el valor a Wikidata  i Caterina de Valois-Courtenay Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan d'Anjou, reina d'Armènia
Margaret of Taranto
Robert II de Tàrent
Felip II de Tàrent
Felip de Tàrent Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata

Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).

Orígens familiars

Fill del príncep Felip I de Tàrent i Caterina de Valois-Courtenay. Era net per línia paterna del rei Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria, i per línia materna del duc Carles I de Valois i l'emperadriu Caterina I de Courtenay.

Núpcies i descendents

Es casà el 20 d'agost de 1346 a Roma amb la reina Joana I de Nàpols, de la qual fou el seu segon espòs. D'aquesta unió nasqueren:

  • la princesa Caterina de Nàpols (1347-1364)
  • la princesa Francesca de Nàpols (1349-1352)

Tingué dues filles il·legítimes:

  • Esclabonde
  • Clemència

Rei de Nàpols

Es convertí primerament en amant de la reina i confabulà al seu costat la mort del seu primer marit, Andreu d'Hongria el 1345,[1] provocant l'enemistat dels angevins del Regne d'Hongria, que intentaren envair el Regne de Nàpols i hagué de negociar la pau amb el Regne de Sicília arran de la invasió de Ramon de Peralta en 1347.[2] El 17 de maig de 1352 fou coronat rei de Nàpols, cosa que el primer marit de Joana no aconseguí, així com tampoc cap altre marit d'ella. Al cap d'uns mesos Lluís I d'Hongria invadí el regne per venjar la mort del seu germà Andreu i la parella de reis hagué de refugiar-se amb el Papa Climent VI a Avinyó. Davant la invasió del Regne Joana I i Lluís reclamaren una solució al Papa, el qual absolgué Joana en 1352.[3] Lluís morí el 25 de maig de 1362 a la ciutat de Nàpols.

Referències

  1. ↑ Pierre Matthieu, Histoire des prosperitez malheureses d'une femme Cathenoise (París, 1617).
  2. ↑ «Lluís I de Tàrent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Wilks, George Augustus F. The popes: a historical summary (en anglès), 1851, p. 151. 


Precedit per:
Joana I 		Comte de Provença
Rei de Nàpols
amb Joana I
1352-1362 		Succeït per:
Joana I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Tàrent