Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).
Orígens familiars
Fill del príncep Felip I de Tàrent i Caterina de Valois-Courtenay. Era net per línia paterna del rei Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria, i per línia materna del duc Carles I de Valois i l'emperadriu Caterina I de Courtenay.
Núpcies i descendents
Es casà el 20 d'agost de 1346 a Roma amb la reina Joana I de Nàpols, de la qual fou el seu segon espòs. D'aquesta unió nasqueren:
- la princesa Caterina de Nàpols (1347-1364)
- la princesa Francesca de Nàpols (1349-1352)
Tingué dues filles il·legítimes:
Rei de Nàpols
Es convertí primerament en amant de la reina i confabulà al seu costat la mort del seu primer marit, Andreu d'Hongria el 1345,[1] provocant l'enemistat dels angevins del Regne d'Hongria, que intentaren envair el Regne de Nàpols i hagué de negociar la pau amb el Regne de Sicília arran de la invasió de Ramon de Peralta en 1347.[2] El 17 de maig de 1352 fou coronat rei de Nàpols, cosa que el primer marit de Joana no aconseguí, així com tampoc cap altre marit d'ella. Al cap d'uns mesos Lluís I d'Hongria invadí el regne per venjar la mort del seu germà Andreu i la parella de reis hagué de refugiar-se amb el Papa Climent VI a Avinyó. Davant la invasió del Regne Joana I i Lluís reclamaren una solució al Papa, el qual absolgué Joana en 1352.[3] Lluís morí el 25 de maig de 1362 a la ciutat de Nàpols.
Referències