Lluís Felip d'Orleans, comte de París (París1838 - Stowe House (Anglaterra) 1894). Príncep de la casa reial dels Orleans i comte de París que exercí des de l'any 1850 la posició de cap de la Casa dels Orleans.
L'any 1842, amb la mort del seu pare, esdevingué príncep reial; és a dir, príncep hereu al tron de França que ocupava el seu avi, el rei Lluís Felip I de França, l'any 1850 esdevingué cap de la Casa reial dels Orleans a conseqüència de la mort del seu avi.
L'any 1861 esdevingué voluntari a l'exèrcit federal dels Estats Units en el context de la guerra de Secessió. Es destacà en un seguit de campanyes militars anomenades Peninsular Campaign que tingueren per objectiu obrir un front oriental sobre l'estat de Virgínia, fou dirigit pel general George McClellan. Va escriure una obra cabdal i considerada de referència sobre la Guerra Civil dels Estats Units.
SAR el príncep Ferran d'Orleans, nascut el 1884 i mort el 1924. Es casà amb la marquesa de Valdeterrazo.
Amb la Caiguda de Napoleó III de França i amb la derrota de la Comuna de París, l'Assemblea Nacional Francesa era composta en la seva immensa majoria per diputats monàrquics i en conseqüència pensaren en una restauració de la Corona. Ara bé, la divisió entre legitimistes, orleanistes i bonapartistes impossibilità la restauració i en conseqüència es proclamà la III República.
Ara bé, l'any 1883 moria el comte de Chambord, el príncep Enric Carles de França, net del rei Carles X de França, i hereu legítim de la tradició borbònica, sense un clar hereu. Malgrat que alguns legitimistes reconegueren al comte de Montizón com a hereu legítim, d'altres reconegueren al comte de París que és qui reuní més adeptes.
