La llista dels sultans otomans o sultans de l'Imperi Otomà és la següent:

#	Sultà	Foto	Regne: des de	Regne: fins a	Tughra	Notes
1	Osman I (Bey)		vers 1299	vers 1324	No consta	Fill d'Ertuğrul; Va regnar fins a la mort.[1]
2	Orhan (Bey)		vers 1324	vers 1361		Fill d'Osman I i de Mal Hatun; Va regnar fins a la mort.[2]
3	Murat I Hüdavendigar (Sultà des de 1383)		vers 1360	1389		Fill d'Orhan I i de Nilüfer Hatun; Va regnar fins a la mort Mort en combat a la batalla de Kosovo Polje.[3]
4	Baiazet I el Llamp		1389	1402		Fill de Murat I i de Gülçiçek Hatun; Capturat en combat a la batalla d'Ankara (de facto final de regnat); Mort en captivitat a Akşehir el 8 de març de 1403.[4]
Interregne (1402–1413)
5	Mehmet I		1413	1421		Fill de Baiazet I i de Devlet Hatun; Va regnar fins a la mort.[5]
6	Murat II		1421	1444		fill de Mehmet I i de Emine Hatun;[6] Va abdicar voluntàriamenten el seu fill Mehmet II.[7]
7	Mehmet II el Conqueridor		1444	1446		Fill de Murad II i de Hüma Hatun;[8] va entregar el tron al seu pare quan aquest li va demanar.[7]
—	Murat II		1446	3 de febrer de 1451		Segon regnat; Forçat a tornar al tron després d'una revolta dels geníssers;[9] Va regnar fins a la mort.[6]
—	Mehmet II el Conqueridor		3 de febrer de 1451	3 de maig de 1481		Segon regnat; Conquerí Constantinoble el 1453; Va regnar fins a la mort.[10]
8	Baiazet II		19 de maig de 1481	25 d'abril de 1512		Fill de Mehmet II i de Mükrime Hatun; Va abdicar; Mort prop de Didymoteicho el 26 de maig de 1512.[11]
9	Selim I el Sever (Califa des de 1517)		25 d'abril de 1512	21 de setembre de 1520		Fill de Baiazet II i de Ayşe Hatun; Va regnar fins a la mort.[12]
10	Solimà I el Magnífic o el Legislador		30 de setembre de 1520	6 o 7 de setembre de 1566		Fill de Selim I i d'Hafsa (Hafize) Hatun; Va regnar fins a la mort.[13]
11	Selim II el Borratxo		29 de setembre de 1566	21 de desembre de 1574		Fill de Solimà I i de Hürrem Sultan (Roxelana); Va regnar fins a la seva mort.[14]
12	Murat III		22 de desembre de 1574	16 de gener de 1595		Fill de Selim II i de Nur Banu Sultan; Va regnar fins a la mort.[15]
13	Mehmet III		27 de gener de 1595	20 o 21 de desembre de 1603		Fill de Murat III i de Safiye Sultan; Va regnar fins a la mort;[16]
14	Ahmet I		21 de desembre de 1603	22 de novembre de 1617		Fill de Mehmet III i d'Handan Sultan; Va regnar fins a la mort.[17]
15	Mustafà I		22 de novembre de 1617	26 de febrer de 1618		Fill de Mehmet III i d'una esposa desconeguda; Deposat en favor del seu nebot Osman II.[18]
16	Osman II		26 de febrer de 1618	19 de maig de 1622		Fill d'Ahmet I i de Mahfiruz Sultan; Va regnar fins a la mort; Assassinat pels geníssers.[19]
—	Mustafà I		20 de maig de 1622	10 de setembre de 1623		Segon regnat; Va tornar al tron després de l'assassinat del seu nebot; Deposat i confinat a Istanbul fins a la seva mort el 20 de gener de 1639.[18]
17	Murat IV		10 de setembre de 1623	8 o 9 de febrer de 1640		Fill d'Ahmet I i de Kösem Sultan (Mahpeyker); Va regnar fins a la mort.[20]
18	Ibrahim I		9 de febrer de 1640	8 d'agost de 1648		Fill d'Ahmet I i de Kösem Sultan (Mahpeyker); Deposat en un Cop d'estat dirigit pel Gran Mufti; Assassinat a Istanbul el 18 d'agost de 1648.[21]
19	Mehmet IV		8 d'agost de 1648	8 de novembre de 1687		Fill d'Ibrahim I i Hatice Turhan Sultan; Deposat després de la derrota otomana a la Batalla de Mohács de 1687; Mort a Edirne el 6 de gener de 1693.[22]
20	Solimà II		8 de novembre de 1687	22 de juny de 1691		Fill d'Ibrahim I i de Saliha Dilâşub Sultan; Va regnar fins a la mort.[23]
21	Ahmet II		22 de juny de 1691	6 de febrer de 1695		Fill d'Ibrahim I i d'Hatice Muazzez Sultan; Va regnar fins a la mort.[24]
22	Mustafà II		6 de febrer de 1695	22 d'agost de 1703		Fill de Mehmet IV i d'Emetullah Rabia Gülnûş Sultan; Deposat en una revolta dels geníssres; Mort a Istanbul el 8 de gener de 1704.[25]
23	Ahmet III		22 d'agost de 1703	1 o 2 d'octubre de 1730		Fill de Mehmet IV i d'Emetullah Rabia Gülnûş Sultan; Deposat en una revolta dels geníssers dirigida per Patrona Khalil; Mort l'1 de juliol de 1736.[26]
24	Mahmut I		2 d'octubre de 1730	13 de desembre de 1754		Fill de Mustafà II i de Saliha Sultan; Va regnar fins a la seva mort.[27]
25	Osman III		13 de desembre de 1754	29 o 30 d'octubre de 1757		Fill de Mustafà II i de Şehsuvar Sultan; Va regnar fins a la mort.[28]
26	Mustafà III		30 d'octubre de 1757	21 de gener de 1774		Fill d'Ahmet III i de Mihrimah Sultan; Va regnar fins a la mort.[29]
27	Abdülhamit I		21 de gener de 1774	6 o 7 d'abril de 1789		Fill d'Ahmet III i ded Rabiâ Sultan; Va regnar fins a la mort.[30]
28	Selim III		7 d'abril de 1789	29 de maig de 1807		Fill de Mustafa III i de Mihrişah Sultan; Deposat en una revolta dels geníssers causada per les seves reformes; Assassinat a Istanbul el 28 de juliol de 1808.[31]
29	Mustafà IV		29 de maig de 1807	28 de juliol de 1808		Fill d'Abdülhamit I i d'Ayşe Sine (Seniye Perver Sultan); Deposat en una revolta dirigida per Alemdar Mustafà Paixà; Executat a Istanbul el 17 de novembre de 1808.[32]
30	Mahmut II		28 de juliol de 1808	1 de juliol de 1839		Fill d'Abdülhamit I i de Nakşidil Sultan; Va abolir el cos dels geníssers el 1826; Va regnar fins a la mort.[33]
31	Abdülmecit I		1 de juliol de 1839	25 de juny de 1861		Fill de Mahmut II i de Bezmialem Sultan; Va regnar fins a la mort.[34]
32	Abdülâziz I		25 de juny de 1861	30 de maig de 1876		Fill de Mahmut II i de Sultana Pertevniyal; Deposat pels seus ministres; Trobat mort (suïcidi o assassinat) cinc dies després.[35]
33	Murat V		30 de maig de 1876	31 d'agost de 1876		Fill d'Abdülmecit I i de Şevkefza Sultan; Deposat degut a una malaltia; Se li va assignar residència al palau de Çırağan on va morir el 29 d'agost de 1904.[36]
34	Abdülhamit II El Gran Khan		31 d'agost de 1876	27 d'abril de 1909		Fill d'Abdülmecit I i de Tirimüjgan Sultan; Primer sultà constitucional, va suspendre la constitució un temps i després s'hi va retornar Deposat després del incident del 31 de març; Confinat al Palau de Beylerbeyi on va morir el 10 de febrer de 1918.[37]
35	Mehmet V		27 d'abril de 1909	3 de juliol de 1918		Fill d'Abdülmecit I i de Gülcemal Sultan; Va regnar com a figurant fins a la seva mort.[38]
36	Mehmet VI		4 de juliol de 1918	1 de novembre de 1922		Fill d'Abdülmecit I i de Gülistan Sultan; Abolició del sultanat; Va deixar Istanbul el 17 de novembre de 1922; Va morir a l'exili a Sanremo, Itàlia, el 16 de maig de 1926.[39]
Dissolució de l'Imperi Otomà (1922–1923)
—	Abdülmecit II (només califa)		18 de novembre de 1922	3 de març de 1924	No consta	Fil d'Abdülaziz I i de Hayranıdil Kadınefendi Elegit califa per la Gran Nacional Assemblea de Turquia; Exiliat després de l'abolició del califat. Mort a París, França el 23 d'agost de 1944.

• As̜iroğlu, Orhan Gâzi. Son halife, Abdülmecid (en turkish). Istanbul: Burak Yayınevi, 1992 (Tarihin şahitleri dizisi). ISBN 9789757645177. OCLC 32085609. 
• Duran, Tülay. Padişah Portreleri (Portraits of the Ottoman Empire's Sultans) (en turkish). Sirkeci: Association of Historical Research and Istanbul Research Centre, 1999. ISBN 9789756926079. OCLC 248496159. 
• Findley, Carter V. The Turks in World History. Nova York: Oxford University Press, US, 2005. ISBN 9780195177268. OCLC 54529318 [Consulta: 29 abril 2009]. 
• Glazer, Steven A. [Research completed January 1995]. «Chapter 1: Historical Setting». A: Metz, Helen Chapin. A Country Study: Turkey. 5th. Washington, D.C.: Federal Research Division of the Library of Congress, 1996 (Library of Congress Country Studies). ISBN 9780844408644. OCLC 33898522 [Consulta: 22 abril 2009]. 
• Kafadar, Cemal. Between Two Worlds: The Construction of the Ottoman State. Berkeley, CA: University of California Press, 1996. ISBN 9780520206007. OCLC 55849447 [Consulta: 18 abril 2009]. 
• Karateke, Hakan T. «Who is the Next Ottoman Sultan? Attempts to Change the Rule of Succession during the Nineteenth Century». A: Weismann, Itzchak. Ottoman Reform and Muslim Regeneration: Studies in Honour of Butrus Abu-Manneb. London: I. B. Tauris, 2005. ISBN 9781850437574. OCLC 60416792 [Consulta: 2 maig 2009]. 
• d'Osman Han, Nadine Sultana. The Legacy of Sultan Abdulhamid II: Memoirs and Biography of Sultan Selim bin Hamid Han. Foreword by Manoutchehr M. Eskandari-Qajar. Santa Fe, NM: Sultana Pub, 2001. OCLC 70659193 [Consulta: 2 maig 2009]. 
• Peirce, Leslie P. The Imperial Harem: Women and Sovereignty in the Ottoman Empire. Nova York: Oxford University Press US, 1993. ISBN 9780195086775. OCLC 243767445 [Consulta: 19 abril 2009]. 
• Quataert, Donald. The Ottoman Empire, 1700–1922. 2nd. Cambridge University Press, 2005. ISBN 9780521839105. OCLC 59280221 [Consulta: 18 abril 2009]. 
• Stavrides, Theoharis. The Sultan of Vezirs: The Life and Times of the Ottoman Grand Vezir Mahmud Pasha Angelović (1453–1474). Leiden: Brill Publishers, 2001. ISBN 9789004121065. OCLC 46640850 [Consulta: 18 abril 2009]. 
• Sugar, Peter F. Southeastern Europe under Ottoman Rule, 1354–1804. 3rd. Seattle: University of Washington Press, 1993. ISBN 9780295960333. OCLC 34219399 [Consulta: 18 abril 2009]. 
• Toprak, Binnaz. Islam and Political Development in Turkey. Leiden: Brill Publishers, 1981. ISBN 9789004064713. OCLC 8258992 [Consulta: 19 abril 2009]. 

• Uğur, Ali. Blue Imperialism (en turkish). Istanbul: Çatı Publishing, 2007. ISBN 9758845873. OCLC 221203375 [Consulta: 19 abril 2009]. 

• Toynbee, Arnold J. «The Ottoman Empire's Place in World History». A: Karpat, Kemal H.. The Ottoman State and Its Place in World History. 11. Leiden: Brill Publishers, 1974 (Social, Economic and Political Studies of the Middle East). ISBN 9789004039452. OCLC 1318483 [Consulta: 2 maig 2009]. 

• «Website del 700 anniversari de l'Imperi Otomà». [Consulta: 6 febrer 2009].
• «Lloc oficial de la família imperial otomana». [Consulta: 6 febrer 2009].

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons