Llista de sobirans de Bulgària, que van governar el país amb algunes interrupcions del 681 fins a l'abolició de la monarquia el 15 de setembre de 1946. Les dominacions estrangeres principals foren la romana d'Orient (dos segles) i otomana (cinc segles). Els monarques van portar el títol de kan, després de kniaz i més tard tsar.

Imatge	Títol	Nom	Regnat	Notes/mort
Dinastia Dulo (681-753)
	Kan	Asparukh Khan	681-700	fill del kan Kubrat, governant de la Gran Bulgària; després de la victòria a la batalla d'Ongal el 680 va formar el modern país de Bulgària. Va morir el 700 en batalla contra els khàzars.[1]
	Khan	Tervel	700-721	va rebre el títol de cèsar el 705.[2][3] Tervel fou conegut com el Salvador d'Europa per la decisiva batalla victoriosa contra els àrabs al setge de Constantinoble (717-718). Va morir el 721.[4]
	Khan	Kormissoix (Kormessi)	721-738	Data de la mort desconeguda.[5]
	Khan	Sevar	738-753	Darrer sobirà de la dinastia Dulo. Va morir de mort natural o fou destronat el 753.[6]
clan Vokil (753-762)
	Khan	Kormissoix	753-756	Inici d'un període de inestabilitat interna. Deposat el 756.[7]
	Khan	Vinekh	753-760	Assassinat el 760.[8]
clan Ugain (762-765)
	Khan	Telets	760-763	Assassinat el 763.[9]
No dinàstic (765-766)
	Khan	Sabin	763-765	Probablement d'origen eslau. Deposat pel Consell del Poble el 766, va fugir a l'Imperi Romà d'Orient.[10]
clan Vokil (766)
	Khan	Umor o Rumar	766	va governar només 40 ddies. Deposat el 766 va fugir a l'Imperi Romà d'Orient.[11]
No dinàstic (766-803)
	Khan	Toktu	766-767	Morts als boscos del Danubi el 767 pels seus opositors.[12]
	Khan	Pagan o Baian	767-768	Assassinat pels seus criats a la regió de Varna.[13]
	Khan	Telerig	768-777	Va fugir a Constantinoble el 777 i es va batejar.[14]
	Khan	Kardam	777-803	Final de la crisi. Consolidació del país. Data de la mort desconeguda.[15]
Dinastia Krum/Dulo (803-977)
	Kan	Krum	803-814	Famós per la batalla de Pliska en la qual va morir l'emperador romà d'Orient Nicèfor I el Logoteta, i també per les seves lleis. Va morir per causes naturals el 13 d'abril del 814. Hi ha algunes teories sobre la seva mort.[16]
	Gran Khan (Kanasubigi),[17] Ruler of the many Bulgarians[18]	Omurtag	814-831	conegut per la seva política constructiva, les reformes administratives i la persecució del cristians.[19]
	Khan	Malamir	831-836	Tercer (i petit) fill d'Omurtag. Mort de causes naturals encara jove.[20]
	Khan	Presian I	836-852	Quasi tota Macedònia fou agregada a Bulgària.[21]
	Khan/príncep (Knyaz)	Boris I	852-889	Cristianització de Bulgària; adopció de l'antic búlgar com llenguatge oficial de l'estat i l'església; coneixement com autocèfala de l'església búlgara.[22] Va abdicar el 883, mort el 2 de maig de 902, quan tenia uns 80 anys.[23] Fou declarat sant.
	Príncep	Vladímir Pacate	889-893	Fill gran de Boris I. Va intentar restaurar el tengrisme. Deposat i encegat pel seu pare el 893.[24]
	Príncep/Emperador (Tsar) Emperador dels Búlgars i els Romans (títol reclamat)[25] Emperador del Búlgars (títol reconegut)[26]	Simeó I	893-927	Tercer fill de Boris I, preparat per ser sacerdot però entronitzat durant el Consell de Preslav. Bulgària va arribar al seu apogeu i màxima extensió superficial. La cultura va viure la seva edat d'or. Mor d'un atac de cor el 27 de maig de 927, amb 63 anys.[27]
	Emperador Emperador dels Búlgars[28]	Pere I	927-969	Segon fill de Simeó I. Els seus 42 anys de govern és el regnat més llarg de la història de Bulgària. Va abdicar el 969 i va morir com a monjo el 30 de gener del 970.[29] Proclamat com a sant.
	Emperador	Boris II	970-971	Fill gran de Pere I. Destronat pels romans d'Orient el 971. Mort per accident pels guàrdies de frontera el 977 quan intentava tornar al país.[30]
	Emperador	Romà de Bulgària	977-991 (997)	Segon fill de Pere I. Castrat pels romans d'Orient va poder fugir a Bulgària el 977. Capturat en una batalla pels romans d'Orient el 991 va morir presoner a Constantinoble el 997.[31]
Dinastia Cometopuli (997-1018)
	Emperador Emperador dels Búlgars[32]	Samuel	997-1014	Co-governant i general sota Romà entre 976 i 997. Oficialment proclamat emperador de Bulgària el 997. Mort d'un atac de cor el 6 d'octubre de 1014, quan tenia 69 o 70 anys.[33]
	Emperador	Gabriel Radomir	1014-1015	Fill gran de Samuel, coronat el 15 d'octubre de 1014. Assassinat pel seu cosí Ivan Ladislau l'agost del 1015.[34]
	Emperador	Ivan Ladislau	1015-1018	Fill del noble Aron de Bulgària i nebot de Samuel. Mort en el setge de Dirràquion.[35] La seva mort va suposar el final del Primer Imperi Búlgar que fou annexionat a l'Imperi Romà d'Orient.

Imatge	Títol	Nom	Regnat	Notes/mort
Dinastia dels Cometòpuls
	Emperador	Pere II Delyan	1040-1041	Deia ser descendent de Gavril Radomir. Va dirigir una revolta que va fracassar.[36]
	Emperador	Pere III o Constantí Bodin	1072	Descendent de Samuel, fou proclamat emperador de Bulgària després de Pere I durant la revolta de Jordi Voitekh.[37] Entre 1081 i 1101 fou rei de Duklja.

Imatge	Títol	Nom	Regnat	Notes/mort
Dinastia Assèn
	Emperador	Pere IV	1185-1190	De nom Teodor, fou proclamar emperador amb el nom de Pere IV durant la reeixida revolta de Pere i Ivan. El 1190 va cedir el tron al seu germà petit.[38]
	Emperador	Ivan Assèn	1190-1196	Germà petit de Pere IV. General victoriós, va governar fins al 1196 quan fou assassinat pel seu cosí Ivanko.[39]
	Emperador	Pere IV	1196-1197	Assassinat el 1197.[38]
	Emperador Emperador dels Búlgars i Vlacs	Kaloian Assèn	1197-1207	Tercer germà de Pere i Ivan. Va expandir Bulgària i va reunir l'església búlgara amb la catòlica. Assassinat per conspiradors durant el setge de Salònica.[40]
	Emperador	Boril	1207-1218	Fill d'una germana de Kaloian. Deposat i cegat el 1218.[41]
	Emperador Emperador dels Búlgars i Grecs[42]	Ivan Assen II	1218-1241	Fill gran d'Ivan Assèn I. El segon imperi arriba al seu zenit. Mort per causes naturals el 24 de juny de 1241 quan tenia 46 o 47 anys.[43]
	Emperador	Kaliman Assèn	1241-1246	Fill d'Ivan Assèn II. Nascut el 1234, va morir enverinat el 1246 als 12 anys.[44]
	Emperador	Miquel I Assèn	1246-1256	Fill d'Ivan Assen II. Assassinat pel seu cosí Kaliman.[45]
	Emperador	Kaliman Assèn II	1256	Assassinat el 1256.[46]
	Emperador	Mitso Assèn	1256-1257	Va fugir a l'Imperi de Nicea el 1261.[47]
	Emperador En Crist el Senyor i Pietòs Emperador i Autòcrata dels Búlgars[48]	Constantí Tikh Assèn	1257-1277	Bolyar de Skopie. Assassinat el 1277 pel líder camperol Ivailo de Bulgària.[49]
	Emperador	Ivan Assèn III	1279-1280	Fill gran de Mitso Assèn. Va fugir a Constantinoble amb el tresor[50]
No dinàstic
	Emperador	Ivailo	1277-1280	Líder d'una revolta de camperols. Va fugir a l'Horda d'Or però fou assassinat per Nogai Noyan.[36]
Dinastia Terter (1280–1292)
	Emperador	Jordi Terter	1280-1292	Bolyar de Cherven. Va fugir a l'Imperi Romà d'Orient el 1292, mort a Bulgària el 1308-1309.[51]
No dinàstic (1292–1300)
	Emperador	Smilets	1292-1298	Bolyar de Kopsis. Assassinat o mort per causes naturals el 1298.[52]
	Emperador	Txaga l'Usurpador	1299-1300	fill de Nogai Noyan. Deposat i estrangulat a presó el 1300.[53]
Dinastia Terter (1300–1322)
	Emperador	Teodor Svetoslav	1300-1321	Fill de Jordi Terter I. Va passar la seva joventut com a ostatge a l'Horda d'Or. El seu govern va marcar el renaixement de Bulgària. Mort per causes naturals el 1321, amb entre 50 i 55 anys.[54]
	Emperador	Jordi II Terter	1321-1322	Fill de Teodor Svetoslav. Mort per causes naturals el 1322.[55]
Dinastia Xixman (1323-1396)
	Emperador	Miquel Xixman	1323-1330	Bolyar de Vidin. Ferit de mort a la batalla de Velbazhd el 28 de juliol del 1330 contra els serbis.[56]
	Emperador	Ivan Esteve	1330-1331	Fill de Miquel III Shishman. Deposat el març de 1331, va fugir a Sèrbia.[57] Hauria mort el 1373.
	Emperador En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars[58] i Grecs[59]	Ivan Alexandre	1331-1371	Boiar de Lòvetx. Descendent de les dinasties d'Assèn, Terter i Shishman. Segona edat d'or de la cultura búlgara. Mort per causes naturals el 17 de febrer del 1371, deixant Bulgària dividida entre els seus fills.[56]
	Emperador En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars i Grecs[60]	Ivan Xixman	1371-1395	Quart fill d'Ivan Alexandre. Decapitat pels otomans el 3 de juny del 1395.[61]
	Emperador Emperador dels Búlgars[62]	Ivan Stratsimir	1356-1396	Tercer fill d'Ivan Alexandre. Va governar a Vidin. Capturat pels otomans el 1396 fou empresonat a Bursa on fou estrangulat.[63]

Imatge	Títol	Nom	Regnat	Notes/mort
Casa de Battenberg
	Príncep	Alexandre I	29 d'abril de 1879 - 7 de setembre de 1886	Va abdicar sota pressió de Rússia. Mort el 23 d'octubre de 1893 a Graz.
Casa de Saxònia-Coburg-Gotha
	Príncep/rei (tsar)	Ferran de Bulgària	7 de juliol de 1887 - 3 d'octubre de 1918	va esdevenir tsar (internacionalment reconegut com a rei) quan es va proclamar la independència el 22 de setembre. Va abdicar el 3 d'octubre de 1918 després de derrota a la I Guerra Mundial. Mort el 10 de setembre de 1948 a Coburg (ciutat d'Alemanya).
	Rei (Tsar)	Boris III	3 d'octubre de 1918 - 28 d'agost de 1943	Mort el 28 d'agost de 1943 em circumstàncies poc clares.
	Rei (Tsar)	Simeó II	28 d'agost de 1943 - 15 de setembre de 1946	Monarquia abolida pels comunistes. Va exercir com a 47è primer ministre de Bulgària entre el 24 de juliol de 2001 i el 17 d'agost de 2005.

Primer Imperi Búlgar

• Asparukh Khan 681-702
• Tervel 702-718
• Tovirem 718-725
• Sevar 725-740
• Cormisos 740-756
• Vinekh 756-762
• Telekh 762-765
• Sabin 765
• Magan (o Pagan) 765
• Sabin 765-767 (conserva el poder)
• Romar 767
• Toktu 767-772
• Tavkhan Bayan 767- ?
• Magan (o Pagan) (altre cop) 772
• Telerig 772-777
• Cardam 777-803
• Krum 803-814
• Ducum 814
• Tsoq 814-816
• Ditsen 814-816
• Omortag 816-831
• Malamir 831-836
• Presijan I 836-852
• Boris I de Bulgària 852-889
• Vladimir Pacate 889-893
• Simeó I el Gran 893-927
• Pere I de Bulgària 927-969
• Boris II 969-971
• Sviatoslav de Kiev (Príncep de Kiev 945-972) 969-971
• A l'Imperi Romà d'Orient 971-976
• David de Bulgària 976-987
• Moisès de Bulgària 976-987
• Aaron de Bulgària 976-987
• Samuel de Bulgària 976-1014
• Gabriel Rodomir 1014-1015
• Joan Vladislau 1015-1018
• Presijan II 1018

A l'Imperi Romà d'Orient

• • Ivats (rebel)
  • Tihomir (rebel)
  • Joan Vladimir (rebel)
  • Pere Delian 1040-1041 (rebel)
  • Alusian 1040-1041 (rebel)
  • Pere III (Constantí Bodin) 1072 (rebel)
  • Jordi Voitekh 1072-1073 (rebel)

Segon Imperi Búlgar

• Pere IV Asen de Bulgària 1185-1187
• Ivan I Assèn de Bulgària el Fort 1187-1196
• Pere IV (segona vegada) 1196-1197
• Kaloian I Assèn de Bulgària 1197-1207
• Boril 1207-1218
• Ivan II Asen de Bulgària 1218-1241
• Kaliman Asen 1241-1246
• Miquel Asen 1246-1257
• Kaliman Asen II 1257-1258
• Miquel II (Miquel de Galítzia) 1257
• Constantí I Asen de Bulgària 1258-1277
• Ivailo 1277-1279
• Ivan Asen III 1279-1280 (destronat i exiliat a Constantinoble)
• Jordi Terter 1280-1292
• Smilets 1292-1295
• Ivan de Bulgària 1295-1299
• Txaga 1299
• Todor Svetoslav I Terter de Bulgària 1299-1321
• Jordi Terter II 1321-1323
• Miquel Segimon 1323-1330
• Ivan Esteve 1330-1331
• Ivan Alexandre (a Tirnovo des de 1362) 1331-1393
• Miquel Asen IV 1336-1354
• Ivan Stratsimir (a Vidin des de 1356) 1336-1398
• Ivan Segimon (a Tirnovo) 1362-1393

A l'Imperi Otomà

• • Constantí II Asen de Bulgària 1362-1396
  • Voislav (associat)
  • Miquel Sviatoslav (associat)
  • governadors otomans de Vidin des de 1398

A l'Àustria 1683-1690

A l'Imperi Otomà 1690-1908

'; Regne de Bulgària

• Alexandre de Battenberg (Príncep de Bulgària) 1879-1886
• Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha (Príncep 1886-1908, després rei) 1887-1918
• Boris III de Bulgària 1918-1943
• Simeó II de Bulgària (primer ministre 2001-2005) 1943-1946
• Regencia de Ciril, Filov i Mijov 1943-1944
• República Popular de Bulgària, 8 de setembre de 1946
• República de Bulgària, 1990

• Andreev, Jordan; Lalkov, Milcho. Bŭlgarskite khanove i t͡s︡are: Ot khan Kubrat do t͡s︡ar Boris III: istoricheski spravochnik (en búlgar). Veliko Tarnovo: Abagar, 1996. ISBN 954-427-216-X. 
• Bakalov, Georgi. The Medieval Bulgarian Ruler (Title and Insignia) (en bulgarian), 1995. 
• Ivanov, Yordan. Bulgarian Antiquities from Macednia (en bulgarian). Sofia: BAN, 1970. 
• Laskaris, M. Bulgarian Antiquities (Book XI). The Vatopedi Charter of Emperor Ivan Asen II (en bulgarian). Sofia: BAN, Darzhavna Pechatnitsa, 1930. 
• Runciman, Steven. A History of the First Bulgarian Empire. Londres: George Bell & Sons, 1930. OCLC 832687. 
• Stephenson, Paul. Byzantium's Balkan Frontier. A Political Study of the Northern Balkans (900-1204) (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-511-03402-4. 
• Whittow, Mark. The Making of Byzantium (600-1025) (en anglès). Los Angeles: University of California Press, 1996. ISBN 0-520-20497-2. 
• Zlatarski, Vasil. History of the Bulgarian state in the Middle Ages. Volume I. History of the First Bulgarian Empire. (en bulgarian). 2a edició. Sofia: Nauka i izkustvo, 1971. OCLC 67080314. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de sobirans de Bulgària

• Llista detalla de governants de Bulgària  PDF (anglès)