Llista de les erupcions volcàniques més grans

Una columna de cenizas gris se alza sobre la montaña
L'erupció de 1991 del mont Pinatubo és la més gran d'ençà el 1912.

En una erupció vulcaniana, lava, tefra (bombes volcàniques, lapil·li i cendra) i diversos tipus de gasos són expulsats des de la cambra magmàtica d'un volcà. Mentre que moltes erupcions només representen danys per a la zona immediatament veïna, les grans erupcions que tenen lloc al planeta poden produir impactes importants a nivell regional o àdhuc global, fins i tot poden afectar el clima o a esdeveniments d'extinció massiva.[1][2] Les erupcions vulcanianes es poden caracteritzar en diversos tipus generals: erupcions explosives, ejeccions sobtades de roca i cendra, o erupcions efusives, alliberaments relativament tranquils de lava.[3]

Totes les erupcions que s'indiquen en aquest article han produït almenys 1000 km3 de lava i tefra, en el cas de les erupcions explosives, això correspon a un índex d'explosivitat volcànica (o IEV) de 8.[4] Són almenys més de 1000 vegades més grans que l'erupció del mont Santa Helena el 1980 que només alliberà 1 km3 de material,[5] i almenys sis vegades més grans que l'erupció de 1815 del mont Tambora, l'erupció més gran de la història recent, que va produir 160 km3 de dipòsits volcànics.

Probablement durant la història del planeta s'han produït nombroses erupcions de mides que excedeixen les indicades en aquestes llistes. Tanmateix, a causa de l'erosió i la tectònica de plaques no n'ha quedat prou evidència perquè els geòlegs puguin determinar-ne la magnitud. Fins i tot en el cas de les erupcions que s'indiquen en aquesta secció les estimacions dels volums expulsats tenen incerteses importants.[6]

Erupcions explosives

Les erupcions explosives es caracteritzen en què l'erupció del magma està impulsada per un ràpid alliberament de pressió, sovint involucrant l'explosió de gas que es trobava dissolt en el material. Les erupcions més famoses i destructives de la història són principalment d'aquest tipus. Una fase eruptiva pot consistir en una única erupció, o una successió d'erupcions que ocorren al llarg de diversos dies, setmanes o mesos. Les erupcions explosives involucren un magma fèlsic espès altament viscós, amb un gran contingut de substàncies volàtils com vapor d'aigua o diòxid de carboni. El principal producte són els materials piroclàstics, típicament en forma de tova. Erupcions de la mida com la que es va produir al llac Toba fa uns 74.000 anys (2800 km3 o més) tenen lloc en tot el món cada 50.000 a 100.000 anys.[1][n 1]

Volcà—Erupció[7] Antiguitat (Ma)[n 2] Lloc Volum (km³)[n 3] Notes Refs
Guarapuava —Tamarana—Sarusas 132  Paranà i Etendeka traps 8,600 [6]
Santa Maria—Fria ~132  Paranà i Etendeka traps 7,800 [6]
Guarapuava —Ventura ~132  Paranà i Etendeka traps 7,600 [6]
Tova de San Ignimbrita i Green 29.5  Iemen 6,800 El volum inclou 5550 km³ de toves distants. Aquesta estimació té una incertesa en un factor dos o tres. [8]
Centre volcànic de Goboboseb–Messum unitat de latite de quarç d'Springbok 132  Paranà i Etendeka traps, el Brasil i Namíbia 6,340 [9]
Caxias do Sul—Grootberg ~132  Paranà i Etendeka traps 5,650 [6]
La Garita Caldera—Fish Canyon tuff 27.8  San Juan volcanic field, Colorado 5,000 Normalment considerada la major ejecció de tova volcànica que es coneix amb certesa al planeta. És part d'un conjunt d'almenys 20 grans erupcions formadores de cambres magmàtiques al camp volcànic de San Juan i zona propera que va tenir lloc fafa 25 a 35 Ma. [10][11]
Jacui—Goboboseb II ~132  Paranà i Etendeka traps 4,350 [6]
Ourinhos—Khoraseb ~132  Paranà i Etendeka traps 3,900 [6]
Ignimbrita de Jabal Kura 29.6  Iemen 3,800 L'estimat del volum té un factor d'incertesa 2 a 3. [8]
Tova de Windows Butte 31.4  Serralada de William, zona central de Nevada 3,500 Part de la Mid-Tertiary ignimbrite flare-up [12][13]
Anita Garibaldi—Beacon ~132  Paranà i Etendeka traps 3,450 [6]
Complex de cambres magmàtiques d'Indian Peak i tova de Wah Wah Springs 29.5  Zona est de Nevada/oest de Utah 3,200 El volum total del complex de cambres magmàtiques d'Indian Peak excedeix els 10,000 km cúbics, el bloc de tova més gran és Wah Wah Springs [14][15]
Ignimbritas de Oxaya 19  Xile 3,000 Una correlació regional de nombroses ignimbrites que inicialment es creia que eren independents [16]
Tova de Lund 29  Great Basin, Estats Units 3,000 De composició semblant a la tova de Fish Canyon [17]
Llac Toba—Youngest Toba Tuff 0.073 Arc Sunda, Indonèsia 2,800 La major erupció sobre la Terra almenys en els últims 25 milions d'anys, responsable de la teoria de la catàstrofe de Tova, un coll d'ampolla en l'evolució de les espècies humanes [18]
Cambra de Pacana—Atana ignimbrita 4  Xile 2,800 Forma una cambra magmàtica resorgent. [19]
Iftar Alkalb—Tephra 4 W 29.5  Afroàrab 2,700 [6]
Cambra de Yellowstone—Tova de les muntanyes de Huckleberry 2.059 Yellowstone hotspot 2,450 La major erupció de Yellowstone de què es conserva registre [20]
Whakamaru 0.254 Zona volcànica de Taupo, Nova Zelandia 2,000 La major a l'hemisferi sud en el Quaternari tardà [21]
Palmas BRA-21—Wereldsend 29.5  Paranà i Etendeka traps 1,900 [6]
Tova de Kilgore 4.3  Prop de Kilgore, Idaho 1,800 La més recent erupció del camp volcànico de Heise [22]
ignimbrita-tefra de Sana 2W63 29.5  Afroàrab 1,600 [6]
Erupcions de Millbrig—Bentonites 454  Anglaterra, exposada al nord d'Europa i est dels Estats Units 1,509[n 4] Una de les més antigues grans erupcions que es conserven [7][23][24]
Toba de Blacktail 6.5  Blacktail, Idaho 1,500 La primera de diverses erupcions del camp volcànic de Heise [22]
Caldera Emory—Toba de Kneeling Nun 33  Southwestern Nou Mèxic 1,310 [25]
Toba de Timber Mountain 11.6  Sud-ost de Nevada 1,200 La tova també inclou 900 km cúbics de tova d'un segon membre [26]
Tova de Paintbrush (Topopah Spring Member) 12.8  Sud-oest de Nevada 1,200 Relacionat amb uns 1000 km cúbics de tova (Tiva Canyon Member) com un altre membre de la tova de Paintbrush [26]
Tova de Bachelor—Carpenter Ridge 28  Camp volcànic de San Juan 1,200 Part d'almenys 20 grans erupcions formadores de cambres magmàtiques al camp volcànic de San Juan i zona propera que es formà fa uns 26 a 35 Ma [11]
Tova de Bursum—Apache Springs 28.5  Sud de Nou Mèxic 1,200 Relacionat amb 1050 km cúbics de tova, de la tova del Canó de Bloodgood [27]
Volcà Taupo—erupció de l'Oruanui 0.027 Zona volcànica de Taupo, Nova Zelandia 1,170 L'erupción VEI 8 més recent [28]
Ignimbrita de Huaylillas 15  Bolívia 1,100 Anterior a la meitat del procés ascencional dels Andes centrals [29]
Tova de Bursum—Bloodgood Canyon 28.5  Sud de Nou Mèxic 1,050 Relacionat amb els 1200 km cúbics de tova que pertanyen a la formació de tova d'Apache Springs [27]
Yellowstone—Lava Creek Tuff 0.639 Yellowstone hotspot 1,000 Última gran erupció al Parc Nacional de Yellowstone [30]
Turó de Galan 2.2  Catamarca, Argentina 1,000 La cambra el·líptica té ~35 km d'amplada [31]
Tova de Paintbrush (Tiva Canyon Member) 12.7  Sud-oest de Nevada 1,000 Relacionada amb 1200 km cúbics de tova (Topopah Spring Member) com un altre membre de la tova de Paintbrush [26]
Tova de San Juan—Sapinero Mesa 28  Camp volcànic de San Juan 1,000 Part d'almenys 20 grans erupcions formadores de cambres al camp volcànic de San Juan i zona propera que es formà fa uns 26 a 35 Ma [11]
Tova d'Uncompahgre—Dillon & Sapinero Mesa 28.1  Camp volcànic de San Juan 1,000 Part d'almenys 20 grans erupcions formadores de cambres al camp volcànic de San Juan i zona propera que es formà fa uns 26 a 35 Ma [11]
Platoro—Chiquito Peak tuff 28.2  Camp volcànic de San Juan 1,000 Part d'almenys 20 grans erupcions formadores de cambres al camp volcànic de San Juan i zona propera que es formà fa uns 26 a 35 Ma [11]
Mont Princeton—Wall Mountain tuff 35.3  Àrea volcànica de Thirtynine Mile Colorado 1,000 Va ajudar a formar les característiques excepcionals del Monument Nacional de Florissant Fossil Beds [32]

Notes

  1. ↑ No s'inclouen en aquest llistat certes províncies fèlsiques, com la província Txon Aike a l'Argentina i la província ígnia de Whitsunday a Austràlia ja que estan formades per nombroses erupcions separades que no poden ésser diferenciades entre si.
  2. ↑ Les dates són una mitjana dels períodes de vulcanisme, indicades en anys, on Ma=1,000,000 anys enrere.
  3. ↑ Aquests volums són estimats de volums totals de tefra ejectada. Si les fonts disponibles només indiquen un volum de roca densa, el número es mostra en itàlica sense convertir-lo en un volum de tefra..
  4. ↑ També el lloc de 972 i 943 km3 (233 i 226 cu mi)erupcions.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Roy Britt, Robert. «Super Volcano Will Challenge Civilization, Geologists Warn». LiveScience, 08-03-2005. [Consulta: 27 agost 2010].
  2. ↑ Self, Steve. «Flood basalts, mantle plumes and mass extinctions». Geological Society of London. [Consulta: 27 agost 2010].
  3. ↑ «Effusive & Explosive Eruptions». Geological Society of London. Arxivat de l'original el 2012-02-13. [Consulta: 28 agost 2010].
  4. ↑ «How Volcanoes Work: Eruption Variabilty». San Diego State University. Arxivat de l'original el 2012-01-20. [Consulta: 3 agost 2010].
  5. ↑ Edward W. Wolfe and Thomas C. Pierson. «Report: Volcanic-Hazard Zonation for Mount St. Helens, Washington, 1995». U.S. Geological Survey Open-File Report 95-497. USGS, 17-07-2002. [Consulta: 27 agost 2010].
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Scott E. Bryan; Ingrid Ukstins Peate, David W. Peate, Stephen Self, Dougal A. Jerram, Michael R. Mawby, J.S. Marsh, Jodie A. Miller «The largest volcanic eruptions on Earth». Earth-Science Reviews, 102, 2010, p. 207. DOI: 10.1016/j.earscirev.2010.07.001.
  7. ↑ 7,0 7,1 (Dades d'aquesta taula preses de Ward (2009) fins que no s'indiqui el contrari) Ward, Peter L. «Sulfur Dioxide Initiates Global Climate Change in Four Ways». Thin Solid Films. Elsevier B. V., 517, 11, 02-04-2009, p. 3188–3203. DOI: 10.1016/j.tsf.2009.01.005. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-01-20. [Consulta: 12 desembre 2011]. Supplementary Table I: «Supplementary Table to P.L. Ward, Thin Solid Films (2009) Major volcanic eruptions and provinces». Teton Tectonics. Arxivat de l'original el 2010-01-20. [Consulta: 8 setembre 2010]. Supplementary Table II: «Supplementary References to P.L. Ward, Thin Solid Films (2009)». Teton Tectonics. Arxivat de l'original el 2010-01-20. [Consulta: 8 setembre 2010].
  8. ↑ 8,0 8,1 Ingrid Ukstins Peate «Volcanic stratigraphy of large-volume silicic pyroclastic eruptions during Oligocene Afro-Arabian flood volcanism in Iemen». Bulletin of Volcanology. Springer, 68, 2005, p. 135–156. DOI: 10.1007/s00445-005-0428-4.
  9. ↑ Ewart, A. «Etendeka Volcanism of the Goboboseb Mountains and Messum Igneous Complex, Namibia. Part II: Voluminous Quartz Latite Volcanism of the Awahab Magma System». Journal of Petrology, 39, 2, 1998, p. 227–253. DOI: 10.1093/petrology/39.2.227.
  10. ↑ Ort, Michael. «La Garita Caldera». Northern Arizona University, 22-09-1997. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 5 agost 2010].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Lipman, Peter W. Geologic Map of the Central San Juan Caldera Cluster, Southwestern Colorado, 2 de novembre de 2007. 
  12. ↑ Cannon, Eric. «4. Petrology – The Mid-Tertiary Ignimbrite Flare-Up». University of Colorado at Boulder. Arxivat de l'original el 2012-10-13. [Consulta: 5 agost 2010].
  13. ↑ Best, Myron G.; Scott R. B., Rowley P. D., Swadley W. C., Anderson R. E., Grommé C. S., Harding A. E., Deino A. L., Christiansen E. H., Tingey D. G., Sullivan K. R. «Oligocene–Miocene caldera complexes, ash-flow sheets, and tectonism in the central and southeastern Great Basin». Field Trip Guidebook for Cordilleran/Rocky Mountain Sections of the Geological Society of America, 1993, p. 285–312.
  14. ↑ Best, Myron G.; Eric H. Christiansen and Richard H. Blank, Jr «Oligocene caldera complex and calc-alkaline tuffs and lavas of the Indian Peak volcanic field, Nevada and Utah». GSA Bulletin. Geological Society of America, 101, 8, 1989, p. 1076–1090. DOI: 10.1130/0016-7606(1989)101<1076:OCCACA>2.3.CO;2.
  15. ↑ Woolf, Kurtus S. Pre-Eruptive Conditions of the Oligocene Wah Wah Springs Tuff, Southeastern Great Basin Ignimbrite Province, 2008. 
  16. ↑ Wörner, Gerhard; Konrad Hammerschmidt, Friedhelm Henjes-Kunst, Judith Lezaun, Hans Wilke «Geochronology (40Ar/39Ar, K-Ar and He-exposure ages) of Cenozoic magmatic rocks from Northern Chile (18–22°S): implications for magmatism and tectonic evolution of the central Andes». Revista geológica de Chile, 27, 2, 2000. Arxivat de l'original el 2011-07-07 [Consulta: 12 desembre 2011].
  17. ↑ Maughan, Larissa L.; Eric H. Christiansen, Myron G. Best, C. Sherman Grommé, Alan L. Deino and David G. Tingey «The Oligocene Lund Tuff, Great Basin, USA: a very large volume monotonous intermediate». Journal of Volcanology and Geothermal Research, 113, 1–2, 3-2002, p. 129–157. DOI: 10.1016/S0377-0273(01)00256-6.
  18. ↑ Ambrose, Stanley H. «Late Pleistocene human population bottlenecks, volcanic winter, and differentiation of modern humans.». Journal of Human Evolution. Elsevier B. V., 34, 6, juny 1998, pàg. 623–651. Arxivat de l'original el 2010-09-28. DOI: 10.1006/jhev.1998.0219. PMID: 9650103 [Consulta: 12 desembre 2011].
  19. ↑ Lindsay, J. M.; S. de Silva, R. Trumbull, R. Emmermann and K. Wemmer «La Pacana caldera, N. Chile: a re-evaluation of the stratigraphy and volcanology of one of the world's largest resurgent calderas». Journal of Volcanology and Geothermal Research. Elsevier B. V., 106, 1–2, 4-2001, p. 145–173. DOI: 10.1016/S0377-0273(00)00270-5.
  20. ↑ Topinka, Lyn. «Description: Yellowstone Caldera, Wyoming». USGS, 25-06-2009. [Consulta: 6 agost 2010].
  21. ↑ Froggatt, P. C.; Nelson, C. S., Carter, L., Griggs, G., Black, K. P. «An exceptionally large late Quaternary eruption from New Zealand». Nature, 319, 6054, 13-02-1986, p. 578–582. DOI: 10.1038/319578a0.
  22. ↑ 22,0 22,1 Morgan, Lisa A.; McIntosh, William C. «Timing and development of the Heise volcanic field, Snake River Plain, Idaho, western USA». GSA Bulletin. Geological Society of America, 117, 3–4, 2005, p. 288–306. DOI: 10.1130/B25519.1.
  23. ↑ Stetten, Nancy. «Plate Tectonics from the Middle of the Plate». [Consulta: 5 agost 2010].
  24. ↑ Huff, W.D.; Bergstrom, S.M.; Kolata, D.R. «Gigantic Ordovician volcanic ash fall in North America and Europe: Biological, tectonomagmatic, and event-stratigraphy significance». Geology. Geological Society of America, 20, 10, 1992, p. 875–878. DOI: 10.1130/0091-7613(1992)020<0875:GOVAFI>2.3.CO;2.
  25. ↑ Mason, Ben G.; Pyle, David M.; Oppenheimer, Clive «The size and frequency of the largest explosive eruptions on Earth». Bulletin of Volcanology, 66, 8, 2004, pàg. 735–748. DOI: 10.1007/s00445-004-0355-9.[Enllaç no actiu]
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Bindeman, Ilya N.; John W. Valley «Rapid generation of both high- and low-δ18O, large-volume silicic magmas at the Timber Mountain/Oasis Valley caldera complex, Nevada». GSA Bulletin. Geological Society of America, 115, 5, 2003, p. 581–595. DOI: 10.1130/0016-7606(2003)115<0581:RGOBHA>2.0.CO;2.
  27. ↑ 27,0 27,1 Ratté, J. C.; R. F. Marvin, C. W. Naeser, M. Bikerman «Calderas and Ash Flow Tuffs of the Mogollon Mountains, Southwestern New Mexico». Journal of Geophysical Research. American Geophysical Union, 89, B10, 27-01-1984, p. 8713–8732. DOI: 10.1029/JB089iB10p08713.
  28. ↑ Wilson, Colin J. N.; Blake, S.; Charlier, B. L. A.; Sutton, A. N. «The 26.5 ka Oruanui Eruption, Taupo Volcano, New Zealand: Development, Characteristics and Evacuation of a Large Rhyolitic Magma Body». Journal of Petrology, 47, 1, 2006, p. 35–69. DOI: 10.1093/petrology/egi066.
  29. ↑ Thouret, J. C.; Wörner, G., Singer, B., Finizola, A.. «Valley Evolution, Uplift, Volcanism, and Related Hazards in the Central Andes of Peru». A: EGS-AGU-EUG Joint Assembly, held in Nice, France, 6 d'abril de 2003, p. 641–644. 
  30. ↑ Morgan, Lisa. «The floor of Yellowstone Lake is anything but quiet: Volcanic and hydrothermal processes in a large lake above a magma chamber». National Park Service and United States Geological Survey, 30-03-2004. [Consulta: 5 agost 2010].
  31. ↑ «How Volcanos Work: Cerro Galan». San Diego State University. Arxivat de l'original el 2012-02-06. [Consulta: 5 agost 2010].
  32. ↑ «Wall Mountain Tuff». National Park Service. [Consulta: 5 agost 2010].