Llista de catholicos d'Aghuània

El catholicos d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.

La llegenda atribueix la creació de l'Església d'Albània l'any 79 al sant evangelista Eghichaï o Eghiché, deixeble de Sant Tadeu Apòstol que havia estat ordenat a Jerusalem per San Jaume (conegut com a Jaume el Just). Tradicionalment hi ha 95 primats titulars de la seu.

En la seva Història dels Aghovans l'historiador armeni Movses Kaghancantovatsi dona una llista de 45 Catholicos o Primats de l'Església d'Albània del Caucas amb la durada del seu episcopat, per a un total de 659 anys a partir de sant Gregori, net del gran sant Gregori l'Il·luminador[1] i acabant el 998/999. També cita al Catholicos Ter Eremia, sota els quals el benaventurat Mesrop va inventar l'alfabet aghuan com ja havia fet amb els alfabets armeni i iber. L'arribada de Mesrop a l'Albània del Caucas o Aghuània se situaria en els primers anys del segle v sota el rei Esvaghen o Artzvagen (Yesvahan).[2] La vida del patriarca Eremia coincidiria amb els regnats de Teodosi II el Jove a Bizanci i Yazdegerd I a Pèrsia.

Un altre historiador armeni del segle xii, Mkhitar Gosh, va escriure una "Crònica de Aghuània" que va presentar com un complement a la tasca de Movse Kaghancantovatsi. Repren i segueix la llista de catholicos, proporcionant indicacions cronològiques addicionals.

D'acord amb Marie-Félicité Brosset, sembla clar que Ter Abbas va "portar la seu patriarcal de Chor (Čor o Xor) a Bardaa i es va tenir la seu d'Aghuània 44 anys entre el 551 i el 595. L'últim prelat citat per Movse Kaghancantovatsi és Ter Movses (que va tenir la seu 6 anys), el qual era el superior del convent de Pharhisos i successor de Ter Poneghas (que va tenir la seu 18 anys), que corresponen en la llista que segueix Moisès III (987-993) i el seu predecessor Pere I (971-987).

A partir de finals del segle xv el patriarcat fou freqüentment ocupat per membres de la dinastia hasanjalàlida (o Hasan-Jalalyan) de Khatshen.

La Llista de catholicos d'Aghuània que segueix reagrupe el conjunt dels catholicos de l'Église d'Aghuània fins al 1815.

Lliste dels primats

Primats apostòlics i semi llegendaris

  • Eghiché l'Apòstol, mort vers 79
  • .../...
  • mort el 343: Gregori
  • després de 343: Mateu I
  • Sahak
  • Moisès
  • Pant
  • Ghazar
  • Zacaries (Ter Zakaria)
  • vers 399: David
  • vers 400: Hovhan
  • vers 423: Eremia
  • .../...

Primats històrics

L'Església independent va ser suprimida el 1815 després de passar el país a Rússia.

Notes i referències

  1. ↑ D'acord amb Mkhitar Gosh, va morir l'any 1101 a Roma, el que equival a l'any 348
  2. ↑ que va regnar vers 420-438 segons Cyril Toumanoff
  3. ↑ Viro o Viroi fou el catholicos que va batejar el 628 al rei Varaz Grigor I, príncep d'Aghuània reconegut per l'Imperi Romà d'Orient.
  4. ↑ Segons Cyril Toumanoff, era fill de Jalal III, príncep de Khatxèn.
  5. ↑ Nomenat per Ibrahim Khalil kan de Karabagh.

Vegeu també

Bibliografia

  • Krikor Jacob Basmadjian, « Chronologie de l'histoire de l'Arménie », a la Revue de l'Orient chrétien, Bureaux des œuvres d'Orient, Tome IX (XIX), París, 1914, «I. Les Catholicos, D. Les Catholicos d'Aghvank », pàgs. 366-369.
  • (anglès) Georges A. Bournoutian, Russia and the Armenians of Transcaucasia 1797-1889, Mazda Publishers, 1998 ISBN 1568590687.
  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions & éclaircissements » : Additions XXVI Extraits de l'Histoire des Aghovans en arméni par Movsès Kaghancantovatsi.
  • Ciryl Toumanoff, Taules genealògiques

Enllaços externs