Llista de bisbes de Guadix

La llista de bisbes de Guadix recull els bisbes de l'actual diòcesi de Guadix i els de la seva predecessora, la diòcesi d'Acci.[1] Es considera el fundador del bisbat a sant Torquat, un dels set barons apostòlics, tot i que el primer documentat és Fèlix, que va presidir el concili d'Elvira al segle IV.[2]

Nom Període Nota
Torquat ca. 47 Un dels set barons apostòlics
Atanasi s. I Segons l'episcopologi de la diòcesi.[1] Segons Suárez, són inventats.[3]
Emilià ca. 136
Soter Germà ca. 174
Juli ca. 210
Auri ca. 250
Fèlix s. III-IV Presidí el Concili d'Elvira i se'n té autèntica constància.[4][2]
Vicenç ca. 360 Segons l'episcopologi diocesà.[1] Després de Fèlix no hi ha notícies fins a Liliol.[5]
Velià ca. 396
Armand ca. 429
Cecià ca. 458
Magnari ca. 491
Bertrand ca. 526
Llucià ca. 562
Liliol ca. 589 Va assistir al III Concili de Toledo (589).[6][7]
Pere ca. 590 Només esmentat a l'episcopologi de la diòcesi.[1]
Pau ca. 610 Consta en una inscripció epigràfica.[8]
Clarenci ca. 610-636 [9]
Just ca. 637-647 [10]
Frodoari ca. 647 Només esmentat a l'episcopologi de la diòcesi, com a sant.[1]
Julià ca. 647-654 [11]
Magnari ca. 655-670 [11]
Ricila ca. 671-688 [12]
Frodoari En parla d'ell Alfons X en la Estoria de España.[13][1]
Quirze ca. 839 [14]
Pedro I ca. 1401
Nicolás 1401-1417
Pedro II 1417-1434
Fernando de Atienza 1434-1475
Pedro III 1475-1485
García de Quixada 1485-1522
Pedro González Manso 1522-1524
Gaspar de Ávalos y Bocanegra 1525-1528
Antonio de Guevara y Noroña 1528-1537
Antonio del Águila y Paz 1537-1546
Fernando de Contreras 1546 Presentat, però no consagrat.[1]
Martín Pérez de Ayala 1548-1560
Melchor Álvarez de Vozmediano 1560-1574
Francisco de Lillo 1574 Presentat, però no consagrat.[1]
Julián Ramírez Díaz 1574-1581 Va renunciar.
Juan Alonso de Moscoso y López 1582-1593
Juan de Fonseca y Guzmán 1594-1604
Juan Horozco de Covarrubias 1606-1610
Nicolás Valdés de Carriazo 1612-1617
Jerónimo de Herrera y Salazar 1618-1619
Plácido de Tosantos y Medina 1620-1624
Juan de Arauz y Díaz 1625-1635
Juan Dionisio Fernández de Portocarrero 1636-1640
Juan Queipo de Llanos y Navia 1640-1643
Francisco Pérez Roy 1643-1644
Bernardino Rodríguez de Arriaga y López 1649-1651
Diego Serrano Sánchez 1652
José Laynez y Gutiérrez 1653-1658
Diego de Silva y Pacheco de las Mariñas 1658-1667
Clemente Álvarez y López 1675-1688
Juan de Villace Vozmediano y García 1689-1698
Pedro de Palacios y Tenorio 1693-1700
Juan González Feijóo de Villalobos 1702-1706
Juan de Montalbán y Gámez 1707-1720
Felipe de los Tueros y Huerta 1721-1733
Francisco Salgado y Quiroga 1734-1744
Andrés de List y Barrera 1745-1750
Miguel de San José y Guevara 1750-1757
Francisco Alejandro Bocanegra y Givaja 1757-1773
Bernardo de Lorca y Quiñones 1773-1798
Raimundo Melchor Magi y Gómez 1798-1803
Marcos Cabello y López 1804-1819
Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano 1820 Preconitzat, però no consagrat.
Juan José Cordón y Leyva 1824-1827
José Uraga Pérez 1828-1840
Francisco Javier Álvarez de Cienfuegos 1840-1848
Antonio Lao y Cuevas 1848-1850
Juan José Arbolí y Acaso 1852-1854
Mariano Martínez Robledo 1854-1855
Antonio Rafael Domínguez y Valdecañas 1855-1865
Mariano Breznes y Arredondo 1866-1876
Vicente Pontes y Cantelar 1876-1893
Maximiliano Fernández del Rincón y Soto Dávila 1893-1907
Timoteo Hernández de Mulas 1908-1921
Ángel Marquina Corrales 1922-1928
Manuel Medina Olmos 1928-1936
Agustín Parrado García 1939-1942
Rafael Álvarez Lara 1942-1965
Gabino Díaz Merchán 1965-1969
Antonio Dorado Soto 1970-1973
Ignacio Noguer Carmona 1976-1992
Juan García-Santacruz Ortiz 1992-2010
Ginés Ramón García Beltrán 2010-Avui

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Episcopologio» (en castellà). Diòcesis de Guadix. Arxivat de l'original el 11 de maig 2020. [Consulta: 26 maig 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Félix» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 26 maig 2020].
  3. ↑ Suárez, 1696, p. 105.
  4. ↑ Flórez, 1766, p. 31.
  5. ↑ Suárez, 1696, p. 121.
  6. ↑ García Moreno, 1974, p. 123.
  7. ↑ Flórez, 1766, p. 33.
  8. ↑ Flórez, 1766, p. 34.
  9. ↑ Flórez, 1766, p. 35.
  10. ↑ Flórez, 1766, p. 36.
  11. ↑ 11,0 11,1 Flórez, 1766, p. 37.
  12. ↑ Flórez, 1766, p. 38.
  13. ↑ Flórez, 1766, p. 39.
  14. ↑ España sagrada, por H. Florez [and others.] (en castellà), 1766. 

Bibliografia