PROFILPELAJAR.COM

Lliga espanyola de bàsquet femenina 1981-1982
Tipus	Lliga espanyola de bàsquet femenina
Esport	basquetbol
Organitzador	Federació Espanyola de Basquetbol
Nombre de participants	12
Localització i dates
Estat	Espanya
Període	temporada 1981-1982
Calendari de la temporada	octubre – maig
Competició
Primer lloc	Reial Club Celta Baloncesto (3r)
Dades estadístiques
Punts per partit	Marisol Paíno (24,3)
	← 1980 1982 →

La Lliga espanyola de bàsquet femenina 1981-82 fou la dinovena edició de la competició. Se celebrà des del 18 d'octubre de 1981 fins al maig de 1982 i fou organitzada per la Federació Espanyola de Basquetbol.^[1] Hi participaren dotze clubs, amb la participació de quatre equips del Principat, el Picadero Comansi, CIBES Nifsa, l'Hispano Francès Donuts i l'ADEPAF. Disputaren una lliga regular a doble volta, amb un total de vint-i-quatre jornades. El primer classificat fou declarat campió de Lliga i tingué dret a participar en la Copa d'Europa de la temporada següent.

Es proclamà campió el Celta Citroën en vèncer a la darrera jornada al Picadero Comansi.^[2] El club gallec aconseguí el seu tercer títol de lliga. La jugadora del Celta Citröen, Marisol Paino, fou la màxima anotadora de la competició per cinquena vegada, amb 24,3 punts per partit.^[3]

Clubs participants

ADEPAF
Club Banesto
CIBES Nifsa
Canoe NC
Celta Citroën
CD Complutense
CD Donosti
Hispano Francès Donuts
GE Iberia
Picadero Comansi
Tenerife Cristal
Universitario Valladolid

Taula de resultats

Casa \ Fora	ADE	BAN	CAN	CEL	CIB	COM	DON	HIS	IBE	PIC	TEN	UNI
ADEPAF	—	70–64	39–63	34–84	46–55	78–64	69–85	44–76	79–65	44–56	56–58	54–56
Club Banesto	71–48	—	61–71	43–101	59–80	62–65	91–95	59–66	41–59	47–100	63–53	64–53
Canoe NC	85–48	88–75	—	50–70	71–63	75–63	71–63	74–40	88–64	59–63	86–48	69–53
Celta-Citroën	100–30	99–56	86–50	—	104–63	111–56	130–61	100–42	101–62	66–55	103–49	95–37
CIBES Nifsa	77–59	72–68	66–78	68–104	—	80–79	84–75	79–79	90–61	74–79	89–57	62–49
CD Complutense	69–47	79–57	63–72	54–92	65–62	—	91–84	77–78	78–70	54–83	74–67	78–54
CD Donosti	79–49	100–84	57–69	57–82	62–63	93–70	—	76–64	72–62	60–85	94–81	65–68
Hispano Francès Donuts	52–49	67–52	51–74	61–86	52–54	70–69	75–79	—	84–80	30–74	61–48	78–48
GE Iberia	69–50	78–63	76–93	51–105	55–56	58–58	91–93	70–67	—	54–90	86–76	80–57
Picadero Comansi	77–41	117–61	78–67	66–56	90–54	90–42	98–63	91–42	86–51	—	103–45	105–36
Tenerife Cristal	76–60	83–67	63–92	53–90	57–68	91–88	78–83	55–56	80–70	38–98	—	61–63
Universitario Valladolid	51–47	70–58	49–77	32–97	58–61	64–51	62–73	65–72	62–68	42–87	65–64	—

Font: Mundo Deportivo
Colors: Verd = victòria local; Groc = empat; Vermell = victòria visitant.

Classificació

La competició es desenvolupà amb una notable igualtat entre els dos favorits, el Picadero Comansi i el Celtra Citroën. Disputaren el primer enfrontament a la primera jornada amb victòria catalana per 66 a 56.^[4] Per segona vegada consecutiva, el títol es decidí a la darrera jornada amb l'enfrontament entre els dos equips, amb lleuger avantatge del Comansi, ja que el club gallec havia de guanyar per una diferència superior als deu punts.^[5] El partit definitiu se celebrà el 28 de març de 1982 a Vigo, amb l'assistència de 6.500 espectadors. Es proclamà campió el Celta Citroën,^[6] que guanyà per 66 a 55, amb una destacada actuació de la pivot Marisol Paíno, amb 24 punts.

El club gallec es classificà per a disputar la Copa d'Europa i l'Hispano Francès Donuts per la Copa Ronchetti, per les renúncies dels altres equips. El Club Banesto i ADEPAF descendiren a Segona Divisió, mentre que l'Escolapies de Madrid i el Joventut Badalona aconseguiren l'ascens a la Primera Divisió; tanmateix, el club badaloní hi renuncià.^[7]

Pos	Equip	PJ	PG	PE	PP	PF	PC	DP	Pts	Classificació o descens
1	Celta Citroën	22	21	0	1	2052	1130	+922	42	Classificat per la Copa d'Europa
2	Picadero Comansi	22	21	0	1	1871	1126	+745	42
3	Canoe NC	22	18	0	4	1622	1334	+288	36
4	CIBES Nifsa	22	14	1	7	1529	1506	+23	29
5	CD Donosti	22	13	0	9	1669	1707	−38	26
6	Hispano Francés Donuts	22	11	1	10	1358	1514	−156	23	Classificat per la Copa Ronchetti
7	CD Complutense	22	8	1	13	1487	1638	−151	17
8	GE Iberia	22	7	1	14	1480	1678	−198	15
9	Universitario Valladolid	22	6	0	16	1184	1566	−382	12
10	Tenerife Cristal	22	5	0	17	1392	1705	−313	10
11	Club Banesto	22	3	0	19	1365	1714	−349	6	Descendeix a Segona Divisió
12	ADEPAF	22	3	0	19	1141	1532	−391	6	Descendeix a Segona Divisió

Font: Mundo Deportivo

Estadístiques

Màxima anotadora
Pos,	Jugadora	Club	PT	PPP	PJ
1	Marisol Paíno	Celta Citröen	535	24,3	22
2	Rocío Jiménez	Celta Citröen	519	23,6	22
3	Cecilia García	CD Complutense	438	19,9	22
4	Glòria Cros	ADEPAF	436	19,8	22
5	Maite Fuentes	CD Donosti	429	19,5	22
6	Chelo Martínez	Cibes Nifsa	421	19,1	22
7	Concha Jiménez	GD Iberia	399	18,1	22
8	Nieves Zuñiga	CD Donosti	389	17,7	22
9	Teresa Obis	Hispano Francès Donuts	387	17,6	22
10	Elvira Gras	Canoe NC	378	17,2	22

Font: Mundo Deportivo^[2]

Referències

↑ González, José A. «Comansi-Celta Citroën, media liga femenina en juego» (en castellà) p. 34-35, 18-10-1981. [Consulta: 5 octubre 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 González, José A. «Celta Citröen, campeón de Liga» (en castellà). El Mundo Deportivo p. 26, 01-04-1982. [Consulta: 6 octubre 2024].
↑ «Paíno, la mejor» (en castellà). Mundo Deportivo p. 26, 11-04-1982. [Consulta: 6 octubre 2024].
↑ José A., González. «66-56: Comansi, mejor que Celta Citroën» (en castellà). El Mundo Deportivo p. 39, 19-10-1981. [Consulta: 8 octubre 2024].
↑ Ventura, Xavier. «La Liga femenina acaba hoy con un dramático Celta-Comansi» (en castellà). El Mundo Deportivo p. 25, 28-03-1982. [Consulta: 8 octubre 2024].
↑ Vázquez. «66-55: Celta, campeón femenino» (en castellà). El Mundo Deportivo p. 34, 29-03-1982. [Consulta: 8 octubre 2024].
↑ «Joventut, el gran ausente» (en castellà). Mundo Deportivo, 21-10-1982. [Consulta: 2 octubre 2024].